Chicago, fi de la "Ruta del Blues" (IV)

Versión en español

L’arribada a Chicago és espectacular. Després de vuit hores de cotxe, deixant enrere l’anyorada Nashville, Chicago se’ns presenta com el retorn a la civilització. Som animals de ciutat, al cap i a la fi, i l’aglomeració d’edificis, el trànsit intens i el bullici ens reconforta en aquest moment d’arribada.

Anem directes al que ells anomenen zona del Loop, en ple downtown, on instal·lem el nostre "quarter general". De dia es fa activitat d’oficina i a la nit és territori guiri de sopar i festa.

Els dies a la ciutat estan plens d’activitats variades i, després d’uns dies d’activitat intensa, afluixem la vessant musical del viatge. Així coneixem la ciutat i alguns dels seus llocs per menjar. El Víctor ens introdueix al món dels cakes (receptes típiques de la tieta americana portades a la sofisticació i al màrqueting de venda). Magnolia Bakery va ser la pionera i ja és a varies ciutats del país. Fire Cakes és una altra, donuts a Donuts Bought...

Fem un recorregut en barca pel "Chicago River" mentre ens expliquen els edificis més emblemàtics de la ciutat, una de les més importants del país a nivell arquitectònic. Coneixem l’ambient d’un partit de baseball al Wrigley Field, l’estadi dels Chicago Cubs, i sortim a les afores on descobrim el barri de Fullerton, ple de cases victorianes.

La música a Chicago ens resulta més complicada que a les altres ciutats on hem estat. Vam necessitar uns dies per a adonar-nos que el centre de Chicago no era el millor lloc per a gaudir-la. Va ser a Fullerton, prop de la zona universitària, on vam trobar el Kingston Mines. Un club que sortia a la guia i prometia un ambient amb caliu.

Entrant al bar, tens accés a dues sales diferents, en les quals s’alternen concerts fins ben entrada la matinada. Quan arribem el set acústic de la Joanna Connor ja està en marxa. Una autèntica big mama, resident del local, amb guitarra acústica i un baixista acústic al costat. Quan acaba l’actuació i als pocs minuts tenim a l’escenari als Larry McCray Band. Quatre negres ja madurets amb cara de pocs amics. Són les 20.30 i el Kingston Mines comença a omplir-se de gent d’edats ben diferents amb ganes de ballar al ritme de blues, soul i funk. Aquesta és la darrera nit a la ciutat i podem dir que l’hem ben encertat.

La ruta del blues ja toca a la seva fi. Acaba el viatge dins del viatge i tots quedem amb una certa sensació d’enyorança. Et diem: adéu Chicago, ens espera New York! Però això és una història que queda per a una altra ocasió...



Webs d'interès

Si estàs pensant en viatjar a Chicago, en aquestes webs hi trobaràs informació pràctica per preparar el viatge:

• Choose Chicago: Web oficial de l'oficina de turisme. Es pot consultar en castellà.
• Chicago Traveler: Web complementària a l'anterior. Són sobretot interessants els seus mapes interactius.
• Discover Illinois: Informació turística de l'estat d'Illinois. Per si disposes de temps i vols visitar alguna cosa més que Chicago. Arquitectura, la mítica Ruta 66 i tot el referent a A. Lincoln (va nèixer aquí) són les propostes més interessants.

• Chicago Music: Grups, locals, concerts. Tot el referent a l'escena musical de Chicago. 
• Chicago concerts: L'agenda de concerts més completa de la ciutat. 

__________________________________________________________________________

 
En Màrius i els seus fills, en Víctor, en Miquel i en Gerard són uns megalòmans empedreïts; tant és així que han realitzat junts el seu somni des de feia temps: fer la U.S. Route 61, la coneguda y mítica "Ruta del Blues". La família Gené és la nostra convidada del mes de novembre i temporalment li hem cedit el bloc per a que ens expliqui el seu viatge. -- Enric i Celia




 La família Gené també ha escrit:

• Ruta del Blues (I): un viatge musical pel cor dels USA
• Ruta del Blues (II): New Orleans i Clarksdale 
• Ruta del Blues (III): Memphis i Nashville (l'estat de Tennesse)

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: America del nord , Autors convidats , Ciutats , Estats Units , Familia Gene , Musica

La Ruta del Blues (III): Memphis i Nashville (l’estat de Tennesse)

Versión en español

Memphis no és ben bé la ciutat que esperàvem. Arribem un diumenge de finals de juliol i ens allotgem al seu centre: un espai molt reduït amb petits gratacels de l’àrea financera, un carrer molt elegant amb una línia de tramvia, tendes de primeres marques i exclusivitat. A prop del centre trobem zones deshabitades i molt solitàries. El passeig que ens porta a Sun Records, la discogràfica on van debutar Elvis Prestley, Jerry Lee Lewis, Carl Perkins i Johnny Cash, ens allunya del centre i ens porta caminant a pas lleuger a una zona semi-industrial i bastant depriment.

Sun Records

La visita és espectacular. L’entrada es realitza pel cafè-tenda ple de productes sobre l’estudi, ritual insalvable pràcticament a qualsevol atracció del país (i és que als EUA fins i tot una llibreria de barri té samarreta oficial!).

La sala d’exposició és petita però molt ben aprofitada. Tenim una guia molt efectiva, que ens fa la visita divertida i alhora molt profitosa, la qual ens explica la història del segell. Però el que realment ens emociona és baixar a l’estudi on tots aquests músics van gravar les seves cançons. Segons la guia tot està en el mateix estat que quan l’estudi va decidir tancar. Es conserva material de l’època, com per exemple el micròfon on cantava l’Elvis i on se situaven els músics a l’hora de tocar.

Vam escoltar un clàssic del Johnny Cash i ens van explicar l’anècdota que es va donar a l’estudi de gravació quan va tocar per primer cop “Walk the line”. En aquesta cançó, Cash, per a imitar el so d’una bateria, va posar un dòlar enganxat al màstil de la guitarra i, amb les cordes tapades, va començar a rascar la guitarra per a simular-lo. Aquest so es pot sentir a la gravació original, com si fos un tren creuant el desert.




També veiem la bateria que van deixar els U2 després de gravar un dels seus discos i ens explica la foto del “One Million Quartet” format per Elvis, Jerry L. Lewis, Roy Orbison i Cash, que es van reunir una tarda de desembre del 1956 a l’estudi i van estar tocant per diversió. Sam Phillips, propietari de Sun Records, va enregistrar aquesta reunió, de la qual s’ha editat un disc.

Al final, foto de rigor a l’estudi darrera del micro de l’Elvis i un moment final per a quedar-nos els quatre dins d’aquest espai mític i màgic, en silenci, sense cap so, i amb la pell de gallina.

Graceland

Un altre lloc mític de Memphis és Graceland, la casa que l’Elvis va comprar als 22 anys amb els primers diners que va fer. Cal dir que la casa està decorada amb un gust ben extravagant, però pel que sembla Prestley s’ho devia passar genial allà dins: una col.lecció impressionant de cotxes i diferents vehicles -alguns només per circular per Graceland-, dos avions plens del seu mal gust, sala d’squash, sala de tir, oficina de treball, quadra per a cavalls i una exposició impressionant de vestits, discos d’or i objectes diversos repassant la seva carrera des del seu Tutelo natal fins a Las Vegas, junt amb l’aura del mite envoltant-nos constantment gràcies a la capacitat única dels yankis de generar mites (i exportar-los!). Perquè, ho volguem o no, Elvis Prestley forma part tant de la seva cultura com de la nostra. De manera diferent, segur, però és present a totes dues. L’imperialisme cultural que hem vingut a celebrar i al qual estem rendint homenatge. Som uns fidels ben devots!

La nit a Memphis és animada. A Beale St. es concentren els clubs de Blues marcats per cartells de neó. Nosaltres, després d’una dura jornada, fem dues parades: una al BB King's i l’altre al Rum Boogie Café, on sopem i gaudim del blues. El ritme no para, i nosaltres anem amb ell cap a Nashville. Creuem Tennesse de banda a banda per arribar al comtat de Davidson. Nashville és una visita d’un sol dia, però sempre tenim la sensació de fer curt i ens quedem amb ganes de passar una o dues nits més.

Nashville

Nashville és una ciutat més rica que les que hem vist al llarg del viatge. Estem pujant cap al nord i sembla que ens allunyem dels estats més pobres. Ara tot just comencem a tocar l’estat de Kentucky. Els espais estan molt més endreçats. La ciutat, tot i ser petita, llueix. És una ciutat de serveis i al mateix temps rural, i la seva gent sembla viure amb prous comoditats.

Estem a la ciutat del country, música desconeguda pels quatre viatgers, i provem de visitar el RCA Studio (principal companyia productora de la música country) i el seu Hall of Fame of Country Music Museum sense gaire sort: les visites guiades s’han acabat fins l’endemà. Motivats per la música de bars, decidim passar tota la jornada a prop de Broadway St, el centre musical de la ciutat. Un carrer d’uns 300 metres amb tot el que ens cal: tendes de roba, de botes i barrets, tendes de souvenirs i bars amb dobles sessions de música en directe. Amb una hamburguesa al plat i un trio de country a l’escenari, iniciem el rànquing d’aquest tipus d’àpat (la que tenim davant resultarà la guanyadora) i ens deixem endur pel caliu del bar.



Webs d'interès

Si estàs pensant en viatjar a Memphis i Nashville, en aquestes webs hi trobaràs informació pràctica per preparar el viatge:

• Memphis Travel: Web oficial de l'oficina de turisme. Interessant sobretot l'apartat "Plan your visit" amb plànols, descomptes i guia gratuïta de la ciutat. Atenció també a l'agenda de concerts. 
• Nashville Music City: L'equivalent a Nashville. Web visual que es centra, com el seu nom indica, en l'atractiu musical de la ciutat.
• Tennessee Vacation: Informació turística de l'estat de Tennessee. Per si disposes de temps i vols visitar alguna cosa més que Memphis i Nashville.

• Great American Country: Per si vols conèixer una mica més sobre el country. Considerada una de les millors webs sobre aquest gènere musical.
• Elvis Presley: Pàgina oficial del cantant. Informació sobre ell o tot el que l'envolta. Barreja de llegat i de merchandatge. També hi ha informació sobre Graceland. 
• Sun Records: Web oficial dels mítics estudis de gravació i dels artistes que van passar per allà. El seu lema "Where Rock & Roll was born" és tota una declaració d'intencions.
• Country Hall of Fame and Museum: Web sobre el museu dels mites del country i de l'antic estudi de la RCA. Per conèixer una mica més sobre aquest estil musical és interessant sobretot l'apartat de les biografies dels artistes que formen part d'aquest saló de la fama.

_________________________________________________________________________

 
En Màrius i els seus fills, en Víctor, en Miquel i en Gerard són uns megalòmans empedreïts; tant és així que han realitzat junts el seu somni des de feia temps: fer la U.S. Route 61, la coneguda y mítica "Ruta del Blues". La família Gené és la nostra convidada del mes de novembre i temporalment li hem cedit el bloc per a que ens expliqui el seu viatge. -- Enric i Celia



 La família Gené també ha escrit:

• Ruta del Blues (I): un viatge musical pel cor dels USA
• Ruta del Blues (II): New Orleans i Clarksdale 
• Ruta del Blues (IV): Chicago, fi de la Ruta del Blues

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: America del nord , Autors convidats , Ciutats , Estats Units , Familia Gene , Musica

La Ruta del Blues (II): New Orleans i Clarksdale

Versión en español

Després d’unes quantes hores de vol, després de tants dies planificant un viatge, de converses amb els germans i el pare, de somiar moltes nits, dels nervis per les incerteses de deixar la nostra bombolla, la tranquil·litat que significa tot allò que ja coneixes, arriba el moment: ets a milles de terra ferma i veus per la finestra de l’avió com arribes al que serà el teu espai durant uns dies. Són les 20 h de la tarda i estem sobrevolant el delta del Mississippi, bocabadats per les formes que segueix el riu tot just abans de desembocar en el Golf de Mèxic. Per fi estem a New Orleans!

New Orleans

New Orleans és una ciutat de la qual hem sentit parlar molts cops en els mitjans de comunicació en els darrers anys i, com sol passar, n’hem sentit a parlar degut a una desgràcia. En aquest cas, l’huracà Katrina i les seves conseqüències.

Tots quatre vam coincidir sense parlar-ho que una visita al Museu de la ciutat tot just arribar ens donaria una idea d’on som. El museu, centrat en els efectes dels huracans sobre la ciutat, ens va deixar amb una sensació de vulnerabilitat i tristesa, per veure que és el que va passar i com l’administració Bush es va fer càrrec de la situació.

Voltant pel centre de la ciutat te n’adones que New Orleans no és gaire semblant a la resta de ciutats dels EUA. Les cases baixes del centre, així com al French Quarter són una mostra de la seva multiculturalitat i de la influència africana, espanyola, francesa i llatina.

Cal destacar la zona del French Quarter si vols gaudir a qualsevol hora del dia d’actuacions de jazz gratuïtes al carrer o mentre fas un beure als bars de la zona. Al mercat francès pots trobar totes les curiositats del cocodril del Delta, així com souvenirs i menjars típics de la zona.

Molt recomanable és la zona del Warehouse, a tocar del centre, barri emergent similar al Poblenou de Barcelona, ple d’ antigues fabriques en procès de canvi i barri on es pot trobar el WWII Museum. Aquest es el primer museu dels EUA dedicat a la segona guerra mundial. Tres grans edificis dedicats a aquesta guerra i a la propaganda que en fan els estadounidencs: impressionants exposicions però, com és d’esperar, ni gota d’autocrítica.

La nit a la ciutat és a la confluència entre Magazine St. i Frenchmen St. És en aquesta zona on pots trobar actuacions en directe. L’entrada als locals és lliure, per norma el bar s’endú el que guanya en burguers i copes i els músics s’enduen les propines (tips) que generosament aporten els clients.

Clarksdale

Deixem després de 3 dies la ciutat, per iniciar el que hem anomenat viatge dins del viatge. La ruta en cotxe que ens portarà des de New Orleans fins a Chicago. Anem en direcció a Memphis per la 61, amb l’objectiu d’arribar a la tarda a la localitat de Clarksdale, situada vora el riu Mississippi, a l’estat del mateix nom.

A Clarksdale hi anem exclusivament per visitar el Ground Zero Blues Club. Es troba en una zona predominantment negra, i això és el que trobem quan hi arribem. Població afroamericana en una ciutat fantasma de vint mil habitants sense nucli urbà. Tot són cases humils amb jardins, un gran centre comercial, hostals de carretera a l’entrada del municipi i restaurants de menjar ràpid. Estem al bell mig de l’estat de Mississippi, l’estat més pobre dels EUA, i Clarksdale podem dir que es un clar reflexe de l’estat.

El Ground Zero Blues Club es troba en un edifici de tres plantes, tot destartalat, per al qual no donaries ni cinc des de la porta. Ens conviden a entrar uns clients que trobem en uns vells sofàs de l’entrada i decidim obrir la porta.

Ho hem trobat! Un club de Blues que ens sembla molt autèntic. Ens acomoda a la nostra taula una cambrera molt simpàtica i gaudim d’una nit al costat del grup de blues The Beat Daddys i el bon ambient que impera en tot el local.

Webs d'interès

Si estàs pensant en viatjar a New Orleans i Clarksdale, en aquestes webs hi trobaràs informació pràctica per preparar el viatge:

• Official Tourism Site of the City of New Orleans: Interessant sobretot l'apartat "Plan your trip". Itineraris, plànols, descomptes, apps pel mòbil i guia gratuïta de la ciutat.
• New Orleans Convention & Visitors Bureau: Similar a l'anterior pel que fa a continguts. Es complementen.
• Visit Clarksdale: Web del "Welcome Center" amb informació turística de la ciutat i un apartat específic pel blues.
• Lousiana Travel: Web oficial del Departament de Turisme de l'Estat de Lousiana. L'única web que ofereix informació turística en espanyol.

• A History of New Orleans Music in 100 Tracks: Interessant recopil·lació comentada de jazz.com. Un recorregut musical des dels orígens (1848) a l'actualitat.
• New Orleans WOOZ: Conté el calendari de concerts més complet de la New Orleans.
• Ground Zero Blues Club: Web oficial del mític local de Clarksdale.

_________________________________________________________________________

 
En Màrius i els seus fills, en Víctor, en Miquel i en Gerard són uns megalòmans empedreïts; tant és així que han realitzat junts el seu somni des de feia temps: fer la U.S. Route 61, la coneguda y mítica "Ruta del Blues". La família Gené és la nostra convidada del mes de novembre i temporalment li hem cedit el bloc per a que ens expliqui el seu viatge. -- Enric i Celia



 La família Gené també ha escrit:

• Ruta del Blues (I): un viatge musical pel cor dels USA
• Ruta del Blues (III): Memphis i Nashville (l'estat de Tennesse)
• Ruta del Blues (IV): Chicago, fi de la Ruta del Blues

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: America del nord , Autors convidats , Ciutats , Estats Units , Familia Gene , Musica

La Ruta del Blues(I): un viatge musical pel cor dels USA

Versión en español

Durant les properes setmanes recorrerem la mítica U.S. Route 61 de la mà de la família Gené, els nostres convidats del mes de novembre. Més coneguda com la Ruta del Blues, aquesta carretera ressegueix el riu Mississippi travessant les ciutats més emblemàtiques de la història de la música nord-americana. Us viatge diferent que estem segurs que més d'un es plantejarà seriosament després de llegir l'experiència d'en Màrius i els seus fills, el Víctor, el Miquel i el Gerard.

Us deixem directament amb la seva presentació!

Els viatgers

En Màrius, jubilat de 62 anys, aficionat a la música en general i al blues en particular. En Víctor, bomber a Saragossa, 37 anys, boig per l’esport i la pastisseria americana. En Miquel, de 33 anys, musicòleg, professor de piano i teclat dels barcelonins “Land of Coconuts”. I en Gerard, de 31 anys, cambrer a la Residència Universitaria Ramón Llull, aficionat a la cocteleria i al món dels vins.

Vint anys després del darrer viatge que vam fer plegats, l’estiu del 1993, Dinamarca de sud a nord i d’est a oest. Fa molts anys que no compartim sostre i a l’interior de tots nosaltres consideràvem el viatge com un retrobament a una convivència que vam deixar anys enrere. Tot i haver compartit algun viatge o escapada de cap de setmana, passar 15 dies junts tan lluny de casa ens plantejava un pensament més profund sobre els vincles d’unió i les relacions personals.

Aquest viatge sorgeix de l’afició del Màrius per la música americana i les seves arrels. El jazz, el blues i el rock i la fusió amb altres ritmes com el funk i el country. Aquesta afició per la música ens uneix a tots 4 viatgers i ha estat l’excusa perfecte per plantejar un viatge per diversos estats dels EUA.

Ruta del Blues (Highway 61): New Orleans–Chicago

Clicar a sobre per veure més gran

El viatge comença a New Orleans (Louisiana) i seguirem la ruta cap al nord per la Highway 61 també coneguda com la carretera del Blues. Aquesta ruta uneix New Orleans i Memphis seguint el riu Mississippi i és entre aquestes dues ciutats on va néixer i créixer el Blues i el Rock. Coneixerem a Clarksdale el Ground Zero Blues Club, arribarem a Memphis on perdura el mite d’Elvis Prestley a Graceland i visitarem el Sun Studio i Bale Street.

Nashville es troba a 3 hores de Memphis, relativament a prop, però les ciutats del mateix estat (Tennesse) són dos mons diferents. Al seu Broadway Street gaudirem de la música country en directe i de la simpatia de la seva gent.

Finalment farem ruta cap al nord per l’autopista 65 i passarem pels estats de Kentucky i Indiana fins arribar a Chicago (Illinois).

Per anar fent boca...

Què seria d'un viatge musical sense música?
Per anar fent boca, us deixem amb una tria d'algunes de les cançons més representatives del nostre viatge.

Pugeu el volum del vostre ordinador, doneu-li al "play" i a disfrutar!




Webs d'interès

Si estàs pensant en viatjar a Memphis i Nashville, en aquestes webs hi trobaràs informació pràctica per preparar el viatge:

• Memphis Travel: Web oficial de l'oficina de turisme. Interessant sobretot l'apartat "Plan your visit" amb plànols, descomptes i guia gratuïta de la ciutat. Atenció també a l'agenda de concerts. 
• Nashville Music City: L'equivalent a Nashville. Web visual que es centra, com el seu nom indica, en l'atractiu musical de la ciutat.
• Tennessee Vacation: Informació turística de l'estat de Tennessee. Per si disposes de temps i vols visitar alguna cosa més que Memphis i Nashville.

• Great American Country: Per si vols conèixer una mica més sobre el country. Considerada una de les millors webs sobre aquest gènere musical.
• Elvis Presley: Pàgina oficial del cantant. Informació sobre ell o tot el que l'envolta. Barreja de llegat i de merchandatge. També hi ha informació sobre Graceland. 
• Sun Records: Web oficial dels mítics estudis de gravació i dels artistes que van passar per allà. El seu lema "Where Rock & Roll was born" és tota una declaració d'intencions.
• Country Hall of Fame and Museum: Web sobre el museu dels mites del country i de l'antic estudi de la RCA. Per conèixer una mica més sobre aquest estil musical és interessant sobretot l'apartat de les biografies dels artistes que formen part d'aquest saló de la fama.

_________________________________________________________________________

 
En Màrius i els seus fills, en Víctor, en Miquel i en Gerard són uns megalòmans empedreïts; tant és així que han realitzat junts el seu somni des de feia temps: fer la U.S. Route 61, la coneguda y mítica "Ruta del Blues". La família Gené és la nostra convidada del mes de novembre i temporalment li hem cedit el bloc per a que ens expliqui el seu viatge. -- Enric i Celia


 La família Gené també ha escrit:

• Ruta del Blues (II): New Orleans i Clarksdale 
• Ruta del Blues (III): Memphis i Nashville (l'estat de Tennesse)
• Ruta del Blues (IV): Chicago, fi de la Ruta del Blues

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: America del nord , Autors convidats , Ciutats , Estats Units , Familia Gene , Musica

Entrevista viajera a Octavio, Montse y Álvaro

Nuestros viajeros entrevistados de hoy son Octavio, Montse y Álvaro, una familia catalano-canaria residente en Tenerife. Turquía, Tailandia, Argentina, Brasil o México son algunos de los países que podéis encontrar en su blog, Un mundo para 3, donde explican sus aventuras y más de una anécdota sobre los viajes en familia. Han viajado en autocaravana por Francia, en moto por Tailandia y en cualquier transporte local que se tercie del país que visitaban; compartir su tiempo conociendo a la gente del país y a otros viajeros es su manera habitual de viajar y que según dicen, les ha aportado muy buenas experiencias. Pero no satisfechos con hacer unas vacaciones habituales, este verano de 2013 se decidieron a recorrer Asia en 110 días, un periplo que les ha llevado a visitar 7 países: Corea del Sur, China, Camboya, Laos, Tailandia, Malasia y Singapur. ¡Casi nada!

Los tres viajan siempre (o casi) juntos desde que Álvaro (el hijo) era muy pequeñito; para Octavio y Montse nunca fue un inconveniente viajar con niños, y sino podéis leer su artículo donde explican el porqué y cómo se lo montan para que todo sea más fácil. ¡Les encanta conocer nuevos lugares, mezclarse con la gente local, probar nuevos gustos, disfrutar de los amigos y también son un poco saltarines!

Si váis por Tailandia, sabed que ellos son unos asiduos de este país y que quizás los podéis encontrar, son fáciles de reconocer, son 3, van en moto, con la cámara siempre en mano y siempre sonríen! ¡si los véis dadles recuerdos de nuestra parte!

La entrevista

Perfil viajero 

Peso/litros de vuestra mochila habitual? O.- 13 kilos. M.- 10 Kilos. A.- 9 kilos. Más o menos, incluso algo menos.

¿Cuántos países habéis visitado? 30 países, aunque Álvaro alguno menos, unos 25 para él. Eso sí, en muchos de ellos hemos estado un mes entero, y en el caso de Francia hasta 3 meses, Tailandia 50 días, Vietnam 35 días...

¿El último viaje? 4 meses por Asia. Visitando Corea del Sur, China, Laos, Camboya, Tailandia, Malasia y Singapur.

¿El próximo viaje? No sabemos aún. Puede ser Barcelona y vernos? ;)

¿Un destino favorito? Islandia
 
¿Vuestro rincón especial cerca de casa? En Tenerife por suerte tenemos mucho, pero uno que solemos visitar unas cuantas veces al año es el Parque Nacional del Teide.

¿Un viaje soñado que os quede pendiente? El triángulo sudamericano como le llamamos nosotros, Perú, Bolivia y Ecuador.

¿Si pudieséis hacer un viaje en el tiempo, dónde iríais? O- Haría la Ruta de la Seda con M. Polo. M- La Edad Media europea. A- Al futuro.

¿Una lectura para un trayecto largo? O.- Billete de Ida. Javier Reverte. A.- El Principito. Antoine de Saint-Exupéry

¿Música para escuchar mientras viajáis? En cuestión de música, hacemos un mix en iTunes con diferente tipo de músicas en la que predomina el Pop Español. Pero sin nada fijo, nos gusta todo típo de música según el momento.

¿Una película que os haga viajar? La vida de Pi, la vimos justo antes de empezar nuestro #Asiapara3 y nos enamoró, es fascinante.

 Otras entrevistas:

• Entrevistas viajeras: Eva y Dani
• Entrevistas viajeras: Águeda y Noel (blog Viaje a Ninguna parte)
• Entrevistes viajeras: Mireia y Manel
• Entrevistas viajeras: Itziar y Pablo (blog Un gran viaje)
• Entrevistas viajeras: Susanna y Jordi (blog En Ruta Press)
• Entrevistas viajeras:  Mercè "Milcamins" (blog Milcamins)
• Entrevistas viajeras: Xavi y Txell (blog Estem de vacances) 
 

¿Te ha gustado? ¡Compártelo!

Continua llegint »

Publicat a: Asia , Entrevistes viatgeres , Informació pràctica

Typical original travel photos (un final de pel·lícula...)

Versión en español

Després de dos capítols de les "Typical original travel photos" ens començàvem a plantejar si tancàvem la trilogia o bé creàvem directament una nova secció permanent al blog. De material no en faltaria: al final hem recopilat gairebé 200 fotos i la feina ha estat per fer la selecció. Realment hi ha fotos molt bo que finalment han quedat descartades. Gràcies a tots els fotògrafs per les vostres aportacions. Hem rigut una bona estona aquests dies!

Sense més preàmbul, us presentem el darrer i definitiu capítol de les "Typical original travel photos". Un final reservat només pels millors cinèfils. Un autèntic final de pel·lícula... i és que: qui no ha somiat mai posar-se en la pell del seu actor o actriu preferida? ;-)



Fotos de pel·lícula...

Endevines què està fent aquesta gent?

A primer cop d'ull potser no sembla pas una "Typical original travel photo", però t'assegurem que també és un clàssic. Una pista en forma de vídeo (fixa't sobretot entre el minut 1:50 i el 2:30)...




Efectivament! Rocky Balboa entrenant pels carrers de Philadelphia. Una escena mítica que cada dia imiten els centenars de turistes que s'acosten a les escales del Museu d'Art de la ciutat. És un autèntic espectacle acostar-se i seure una estona a observar la gent córrer escales amunt.


Aquí va la nostra particular selecció filmogràfica de les "Typical original travel photos"!

Nosaltres emulant a Rocky Balboa als peus
de l'estàtua commemorativa de Philadelphia.

La Mireia i companyia amb la seva particular vareta màgica a 

l'Abadia de Lacock (Anglaterra), un monestir abandonat què màgicament 

es va transformar en el col·legi Hogwarts de Harry Potter.

L'Eva davant de la joieria Tiffany's de Nova York
en la pell de l'Audrey Hepburn per un dia.

"Bravo, Alex Bravo". El particular 007 xilè a Phan Nga, 

a la platja on es va rodar "El hombre de la pistola de oro".

David Enrich d'Aràbia al desert de Wadi Rum (Jordània),

un dels escenaris de la famosa pel·lícula "Lawrence d'Aràbia"

Però d'entre totes les fotos de pel·lícula que hem rebut n'hi ha una que volem destacar especialment, i és que hi ha fotos de pel·lícula "amateurs" i fotos de pel·lícula "professionals". Sí, sí: fotos de pel·lícula PROFESSIONALS. O és que coneixes algú que, com la Mireia, sigui capaç de carregar a l'equipatge un vestit d'època per fer-se la foto perfecta?

And the winner of the Oscar to the best "travel's film photo" is... Mireia i la seva foto emulant "Orgull i prejudici"!

Dos hores i tres quarts de desviament de ruta en el seu viatge per Liverpool i Gal·les per fer-se la foto davant de Chatsworth House, la casa del Darcy de la versió cinematogràfica de l'obra de Jane Austen. Des d'aquí la més sincera enhorabona a la Mireia!

Deixam sol i veuràs del que sóc capaç de fer...

Si ja ens tallem poc on hi ha gent, imagina't on et pots trobar completament sol. En això els deserts donen molt de sí. Si estàs en un desert ja saps: aprofita per fer tot allò que sempre has desitjat fer i que no t'has atrevit abans. Aquí que cadascú deixi volar la seva imaginació...
 

Però si els tradicionals deserts de sorra ja donen joc, imagina't el que es pot arribar a fer jugant amb les perspectives en un desert de sal com el d'Uyuni (Bolívia). Allà la immensitat permet increïbles efectes òptics difícils d'aconseguir en altres llocs. O són miratges?

En Xavi literalment en mans de la Txell.

Nosaltres fent equilibris a sobre d'un ou de dinosaure i a punt de caure

de dalt d'una ampolla d'aigua de 1.000 litres.

Aaaaii, que mono...

Definitivament. No hi ha punt intermig... Els animals mai deixen indiferent al turista i, en veure'n un, únicament hi ha dos possibilitats de reacció totalment oposades entre sí.

Opció 1: "Quin fàstic!"
Normalment derivada de quan un es troba un bitxo a l'habitació o al plat de menjar. Els insectes -especialment aranyes i escarabats- s'emporten la palma. Però aquí també hi caben serps i qualsevol altre bitxo ronyós.

Opció 2: "Aaaaii, que mono..."
Aquest és el la que ens interessa. Típica expressió del turista amant dels animals quan veu un bitxo -especialment de quatre potes-. Acte seguit toca tocar l'animaló en qüestió i finalment... Patapam: foto de rigor per deixar constància del moment.


En això l'Enric és un artista...

Amb un Koala a Austràlia....                         Amb un tucan al Brasil...

Amb un cervatell al Japó...                        Amb una llama al Perú...

Però no és l'únic...

El David Enrich amb un cocodril a Cuba... L'Òscar a lloms d'un elefant a l'Índia...

De vegades els animalons són una mica perillosos i cal entrar a la gàbia a acariciar-los...

Al Tiger Kingdom (Tailàndia)

I d'altres directament ens transformem en un d'ells...

Us heu preguntat mai què se sent en la pell d'una llagosta?

Sóc un més... o almenys ho intento

Finalment, no podíem acabar sense un altre clàssic dels clàssics. Possiblement el que més...

T'has parat mai a pensar la facilitat que tenen determinats viatgers per mimetitzar-se en l'entorn? Ens encanta conèixer altres cultures i per fer-ho parlem amb la gent del lloc, viatgem com ells, mengem com ells i, si és necessari... ens vestim com ells! El que faci falta per integrar-nos i ser un més!  

L'Òscar, un berber més després de la seva travessa
pel desert del Sàhara (Algèria)

La Cèlia a punt de practicar la tècnica de pesca tradicional
amb cormorans a Guilin (Xina)

En Xavi i la Txell ballant com uns quítxues més a Amantaní 

(Llac Titicaca - Perú)

Foto solemne, kimono inclòs, amb el Galdric i la Meri
en un ryokan (Japó)

Aquí també hem trobat uns professionals del tema i és que, a part del vestit, també hi ha la perxa. El Gildo i la Santy tenen per costum celebrar els seus aniversaris de boda d'una forma especial i si no, mireu-los en les noces de plata amb el vestit tradicional indonesi i cinc anys després amb el vestit tradicional xinès pel 30è aniversari.

"Typical original travel VIDEOS"?

Acabem aquí amb la trilogia de les "Typical original travel photos" però ja hem començat a pensar en la següent sèrie... Seran els "Typical original travel VIDEOS"???

De moment per obrir boca us deixem amb aquest: una "folklòrica" sobrevolant la Ciutat Prohibida de Beijing. Fixeu-vos amb les ganes que aleteja... Boníssim! ;-)







T'has quedat amb ganes de més?
Recorda el primer i el segon capítol de les "Typical original travel photos"!

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Fotografia , Humor