28 d’octubre del 2013

Typical original travel photos (Capítol 2)


Ho hem d'admetre: Quan viatgem ens transformem...

No falla: és la síndrome del viatger. Tot l'any treballant, tot l'any estalviant, tot l'any esperant que arribi el gran dia. Comencem vacances, agafem un avió i... a saber que pot acabar passant durant els dies posteriors... Estem contents, ens desinhibim i acabem fent coses que ni se'ns passarien pel cap en altres circumstàncies.

Imitar els nostres actors preferits en les seves millors pel·lícules, reproduir els gestos d'estàtues, interactuar amb qualsevol cosa que tinguem a la vora, donar petons a coses inverosímils, mimetitzar-nos amb l'entorn... No donaríem crèdit a tot el que som capaços de fer durant un viatge! Per sort sempre ens queden les fotos de testimoni...

Senyors, senyores, després de l'èxit del primer capítol, ja tenim aquí la segona entrega de les "Typical original travel photos"!



Typical object = typical photo

Comencem amb un clàssic dels clàssics!

T'has fixat que en els darrers anys han desaparegut gairebé totes les cabines de telèfon? Com t'hagis deixa't el telèfon mòbil a casa o se t'acabi la bateria ho tindràs complicat per trobar un telèfon públic. Ja no existeixen enlloc... Enlloc??? Mentida podrida! A Londres n'hi ha per tot arreu!

Però és que els anglesos són tan estranys que no tenen mòbil i necessiten cabines? Nooo!!! Les cabines no són per trucar! Es mantenen única i exclussivament per a que el turista de torn es faci la típica foto!


La Mireia & companyia i la Cèlia a les famoses cabines vermelles de Londres


Si caminant pel país dels esclops te'n trobes un de gegant al mig del carrer, què faries? I si veus un  cucurutxo XXXL de patates fregides al país del "moules & frites"? I amb una "piloteta abandonada" en un parc? I amb una font d'aigua gegant? Evident, no?


 El Dani a Amberes i l'Àlex a Amsterdam


El David Enric de "Trenquingtopics" que ens mostra tot el que es pot arribar 
a fer amb l'esfera bioclimàtica de l'illa de la Cartuja de Sevilla.


En Gildo, de "Gildonesia" bevent l'aigua del Merlion, a Singapur


i la Cèlia, que no vol ser menys!



Love is in the air

Existeix res més maco que l'amor? Durant els viatges l'amor flueix. La de parelles d'enamorats que es fan fotos donant-se un petó davant dels monuments emblemàtics! Però tenen alguna gràcia?

L'amor diuen que és cec, i aquí en tenim la prova:


L'Eva donant un petó a un peix que fa quatre vegades com ella


La Cèlia intentant lligar amb un moai


I el David Enric que directament l'han enganxat
enrollant-se amb l'esfinx de Gizeh.



Som una còpia

Qui no ha tingut mai la temptació d'integrar-se en una obra escultòrica? El color pedra és avorrit i no és gaire fotogènic... Què millor que posar-hi una mica de color amb una escultura humana?


L'Eva, una enamorada més en el monument a Becquer de Sevilla.


El David Enric un arquer sense arc davant "Hèrcules, l'arquer"
al Metropolitan de Nova York


 Els budes també donen molt de si amb les seves diferents postures...



Però possiblement siguin els moais els que s'emportin la palma en aquest apartat. No sabem què passa quan un arriba a l'Illa de Pasqua, que tothom es vol convertir en un moai... Serà perquè agrada tant l'illa que un vol quedar-s'hi per sempre? Ho sentim, però us hem de dir que no cola.


En Xavi mirant a l'infinit com el moais. Que misteriosos!


I en Xavi d'"Estem de vacances" és un moai més, però aquest
el van fer una mica més alt que a la resta...


No et pensis, que tampoc cal anar gaire lluny per fer aquest tipus de fotos. Diuen que assenyalar amb el dit és de mala educació... Què en pensarà d'això Cristòfor Colom i els centenars de turistes que cada dia es fan una foto imitant-lo als seus peus?


L'Alex, el nostre Colom particular (Barcelona)...
i l'estàtua de Colom que no vol ser menys i que, per uns dies, també va fer de turista.



Fotos que ens surten de nassos

Però és que ho hem d'admetre. A qui no li agraden aquest tipus de fotos?
Com n'estem d'orgullosos, però no n'hi ha per menys: són fotos que ens surten de nassos!


Els perfils del Xavi i del moai, semblances raonables...


 La Cèlia presumint del que l'esfinx de Gizeh no té
i tocant-li els nassos a un moai (definitivament aquestes estàtues donen molt joc).



Nova moda: fotos de peus

Això de les "Typical original travel photos" és com la moda, hi ha tendències. I si aquest 2013 hi ha una tendència que ha entrat amb força és la de les "Feet photos".

T'has fixat que darrerament es veuen fotos de peus per tot arreu? A Instagram, a perfils de Facebook, als anuncis... Hem d'admetre que aquest tipus de fotos inicialment ens feien una mica de ràbia però, pensant-ho millor, quin millor homenatge es pot fer a aquesta incompresa i oblidada part del cos?

Durant els viatges els peus ens transporten amunt i avall, caminen kilòmetres i kilòmetres fins a no poder més per a que puguem veure el màxim de coses. Bé que es mereixen també de tant en tant alguna foto, no? És més, quan estem despentinats o tenim cara de cansats una foto als peus sempre et soluciona la papereta de tenir la imatge pel record sense necessitat de que es vegi una mala cara. Des d'aquí el nostre més sentit homenatge als peus dels viatgers i viatgeres del món!



Els peus de l'Aurora i companyia a la línia de l'antic mur de Berlín


Els peus de l'Aurora a l'Índia.


Els peus de l'Aurora gaudint d'un merescut descans a la platja.


Els peus de la Pepi i companyia patint una pluja d'estiu a Praga
Atenció els peus ens bosses de plàstic i sandàlies... 
Algú encara dubta de que els peus es mereixien aquest petit homenatge?



I acabem aquí amb el segon capítol de les "Typical original travel photos". En vols més? Doncs no et perdis el final de la trilogia! Ens guardem el millor per la tercera entrega. Un final de pel·lícula...

Per ordre d'aparició, els protagonistes de les fotos d'avui han estat: Mireia & company, el Dani, l'Àlex, el David Enric, el Gildo Kaldorana, l'Eva, el Xavi, en Xavi, l'Aurora i Pepi & company. Gràcies a tots per la vostra col·laboració i el bon humor!


Pròximament...
el desenllaç final...

(Mai més cap foto serà igual després d'aquesta trilogia...)



T'has quedat amb ganes de veure més "Typical original travel photos"? Mira el primer i el tercer capítol (desenllaç final) de la trilogia!

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

    22 d’octubre del 2013

    Typical original travel photos (Capítol 1)


    Què va ser primer l'ou o la gallina? Què va existir abans el turista o la seva inseparable càmera de fotos? Turista i càmera de fotos són dos conceptes indissolubles... Què seria d'aquest sense la càmera sempre a punt? Sempre amb el dit a sobre del botonet, llest per disparar i immortalitzar qualsevol cosa que tingui al davant. Monuments, paisatges, personatges, animalets o aquell moment especial que volem recordar... El viatge es viu en el moment, les fotos es queden per reviure'l.

    La de milers de fotos que es poden arribar a fer al dia dels monuments més visitats del món! Però per sort el viatger de veritat no es conforma amb qualsevol imatge... Quina gràcia tindria fer una foto idèntica a la que està fent el del costat? Per què fer-ho avorrit si es pot fer divertit? Una postura impossible, l'enquadrament perfecte, un gest graciós... el que sigui i com sigui per a obtenir la foto més original!

    "Original" hem dit? Bé, "original" o no tant... Per què t'has parat a pensar en la possibilitat que entre tooooota la gent que haurà passat per allà abans que tu potser existeix algú a qui se li ha acudit fer exactament la mateixa foto?

    Avui us presentem una entrada una mica diferent. Avui la cosa va de TYPICAL ORIGINAL TRAVEL PHOTOS!

    Després d'hores i hores d'arqueologia fotogràfico-viatgera hem rescatat algunes d'aquestes fotos, però no ho hem fet sols. Hem comptat amb l'ajuda dels nostres col·laboradors del bloc, que ens han cedit desinteressadament les seves millors imatges per aquest article. Gràcies a tots per compartir-les!



    Salta!

    Comencem amb alegria i que millor que fer-ho saltant!
    És un clàssic que no falla, el salt davant d'un monument o meravella del món!
    Pot semblar fàcil, però no ho és tant com pot semblar a primera vista. Són un mínim de cinc intents per a que el saltador surti en el punt àlgid del salt (multipliqueu per dos si és foto de grup).

    Unes fotos que no estan a l'abast de qualsevol: si es vol fer bé cal un entrenament previ. Hi ha autèntics especialistes en aquesta tècnica, com l'Aurora i l'Edu que a la mínima salten en qualsevol lloc del món... no ho poden evitar!

    Artísticament davant el Taj Mahal a Agra (Índia)...



    De forma "casual" davant de l'Acròpolis d'Atenes (Grècia)...



    A la "beduïna" en el desert de Wadi Rum (Jordània)...



    A l'estil kun-fu a la Gran Muralla (Xina)...



    O a l'"americana" enmig del pont de Brooklyn (Nova York)...



    Però ara no pensis pas que aquests dos són els únics que es dediquen a saltar! I si no mira el Dani a Etiopia (la cara d'extranyat del nen que se'l mira no té desperdici)...




    Però que grans que som!

    Qui no s'ha fet mai una foto agafant un edifici o monument?
    Són també d'aquelles que més costen de fer però, a diferència de les anteriors, no cal tenir una bona condició física. Ens agrada adoptar la "postura perfecta" i emular que som uns gegants i que tenim tanta força que podem aixecar amb la mà una icona arquitectònica. Quantes vegades has repetit una d'aquestes fotos fins que no t'ha sortit? Va, confessa! ;-)


    L'Enric intentant aixecar amb la punta dels dits els 5.000 anys d'història de piràmide de Kheops (Egipte)...
     



    L'Edu col·locant la torre CN just al mig de l'skyline de Toronto (Canadà)...



    L'Òscar tocant el Taj Mahal com si es tractés d'una campaneta...


    I en Xavi i la Txell...



    I l'Edu!



    Però si hi ha un clàssic dels clàssics en això de les perspectives, aquesta és la Torre de Pisa (Itàlia). Endevines què està fent aquesta gent en una postura tan estranya?


    Una pista i la solució de la mà, literalment, de la Cèlia.



    I no podíem tancar aquest apartat, sense la Torre Eiffel! Paris mon amour! :-)




    Moneda a l'aire!

    Hi ha països que donen més de sí que d'altres i Itàlia és possiblement el que dóna més joc per les "Typical original travel photos". La Torre de Pisa, les góndoles venecianes, els gladiadors de davant del Coliseo de Roma i... la Fontana di Trevi!

    Sempre hi ha una primera vegada en la que tires la moneda a la Fontana per demanar un desig. Diuen que tirar menys d'un euro dóna mala sort, així que no és qüestió de ser garrepa. Però saps que a l'any es recullen uns 800.000 euros? Wow! I nosaltres demanant desitjos en lloc d'anar recollint euros!
     




    Viatge en el temps, des de l'antiga Roma al futur

    Pensar que som un personatge històric o caminar per ciutats antigues, és a dir, ficar-nos "en la pell" de la gent de l'època és una de les coses que més ens agraden quan viatgem.

    Aquí en tenim una mostra amb el Jordi que va aprofitar el viatge a Pèrgam (Turquia) per sentir-se emperador per un dia. I a Efes fins i tot va provar un dels imperials lavabos de l'època!




    La Mireia i companyia es van amagar a la trinxera del Checkpoint Charlie (Berlin) en plena guerra freda. Amb "acoplat" a la dreta, per cert!



    A Cu Chi l'Òscar s'amaga, en aquest cas dels nord-americans, en un dels mini-túnels de la gran xarxa subterrània que el Viet Cong va excabar per la guerra del Vietnam.



    Però no només es tracta de viatjar cap al passat! Un viatge al futur és el que va fer l'Enric a Tokyo. I és que quan es deixa barba i es posa les ulleres de sol, es transforma...



    Al Japó pel carrer et pots trobar autèntics personatges i, si t'has perdut, pots acabar demanant indicacions a un Lleó. Què no t'ho creus? Mira, mira...



    Tampoc pensis ara que els japonesos són tots uns personatges. La majoria són gent ben normal, amable i simpàtica.


    Bé, i ara que ja t'has mirat les fotos, sabries dir-nos en quines t'has reconegut fent el mateix? Vinga va, no siguis tímid/da i deixa el teu comentari! (acceptem crítiques) ;-)


    Continuarà...


    T'has quedat amb ganes de veure més "Typical original travel photos"? Mira el segon i el tercer capítol (desenllaç final) de la trilogia!


    T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

       
      Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
      cookie law