30 de juny del 2013

Què fer amb les fotos dels viatges

Vols veure les fotos del viatge?

Aquesta és la temuda pregunta que et fa el teu amic, amiga, parella, pare, mare, germà, germana, avi, àvia, cosí o cosina quan us retrobeu després de les vacances per parlar dels respectius viatges.

Com sempre, se’t queda cara de circumstàncies i educadament dius “claaaar!”. En el fons penses, “podria ser pitjor, et pot fer tragar tot el vídeo del viatge, aquell fet amb zooms marejants i 3000 escenes avorrides on no passa res”. Però és clar, no has pensat que ara amb les noves tecnologies el teu amic, amiga, parella, pare, mare, germà, germana, avi, àvia, cosí o cosina no tindrà 150 fotos, no. Tindrà 300 o 400 pel cap baix, totes digitals, i amb una mica “de sort” haurà preparat un magnífic powerpoint amb música carrinclona perquè les puguis veure totes des de l’ordinador o la televisió.


mono pensativo, cara aburrida, cara avurrida
Cara que se't queda quan un amic o familiar et diu tot feliç: "Vols veure les fotos del viatge?


Però tranquil! Tenim la solució!
T’oferim tres respostes per lliurar-te de la presentació! Són les següents:

1. "Ah! Has fet l'album digital? Que ràpid, jo sempre trigo molt"

Aquesta és la solució per els més tradicionals, els que enyoren les fotos i els àlbums de paper, aquells que feies amb tant de “carinyo” enganxant-hi fins i tot les entrades als museus, postals, prospectes... ho recordes oi? Segur que tens els prestatges de casa plens d’àlbums de viatges que són ràpids i amens de mirar i que pots obrir de tant en tant per recordar vells temps.
Doncs ara, també pots fer el mateix amb les teves fotos digitals. Existeixen diferents programes que pots baixar-te per confeccionar l’àlbum de forma senzilla i després pots rebre l’àlbum imprès a casa.

Nosaltres te’n recomanem tres: un dels pioners, blurb, fundat el 2005 per una exdirectiva de Kodak, Hoffman, la coneguda casa d’àlbums de fotos que té la seva versió digital, i iphoto. Els dos primers te’ls pots baixar de forma gratuïta des d’internet i després només has de seguir els passos per confeccionar l’àlbum, que són força senzills. Quan acabis, el mateix programa et demana les dades per pagar i després t’envia l’àlbum a casa o bé a la botiga més propera de fotos que indiquis. En el tercer cas, només podràs fer-ho si ets usuari d’un Mac. Aquest programa ve instal.lat per defecte i també ofereix la possibilitat de confeccionar un àlbum amb diferents plantilles.


web blurb


Si el teu amic o familiar no pensava en aquesta opció, sempre el pots convèncer i dir-li que quan el tingui fet segur que miraràs el seu àlbum amb moltes ganes, a veure si se n’ha sortit o no. Només un avís: pensa que ara tens moltes més imatges que abans, hauràs de fer una selecció si no vols pagar un preu desorbitant. A més, en aquesta classe d’àlbums pots escollir el disseny, color, plantilles... Hi hauràs de dedicar un bon temps o sigui que aquesta solució només és apta per aquelles persones que tenen molt clar que faran un àlbum de fotos, peti qui peti.

2. “És que ara em va una mica malament. Per què no em passes l’enllaç i me les miro amb calma quan tingui un moment?”

Aquesta frase és perfecta! Pots esquivar el tràngol i quedar com un rei o reïna de la modernitat!! Però què és això de passar l’enllaç?? Doncs penjar les teves imatges a la web o a les xarxes i així les podràs compartir amb totes les persones que vols que les mirin. De fet, si no aconsegueixes reunir els amics o la família per explicar les vacances sempre pots enviar un mail amb l’enllaç a tot quisqui perquè mirin les imatges!

La opció clàssica per fer-ho és Picasa de google. Aquesta opció és gratuïta i et permet pujar ràpidament totes les fotos que vulguis en una carpeta o àlbum al web. Tranquil, que si no vols que siguin públiques pots editar-ne la privacitat perquè només les vegis tu o les persones a qui has donat permisos per veure-les o l’enllaç.


picasa, web picasa


El competidor directe de google picasa és Flickr, un altre servei que és més una xarxa social, tot i que darrerament ha perdut usuaris en detriment d’altres eines més noves. Les persones que es registren a Flickr (també de forma gratuïta) poden deixar comentaris o opinions sobre les teves imatges. A més, si vols pots registrar les teves imatges amb llicència creative commons de manera que altres persones les puguin utilitzar lliurement segons els permisos de les diferents llicències associades.


flickr, web flikr


Tant en un cas com en l’altre també pots localitzar les teves imatges a Google maps i fins i tot etiquetar-hi persones, com passa amb Facebook.

Per últim, tenim una altra xarxa social d’imatges que en els darrers anys ha crescut molt, sobretot entre el públic femení nord-americà. Es tracta de Pinterest, on també es poden pujar imatges en àlbums i “pinejar-les” és a dir, fer el “m’agrada” de Facebook.

pinterest, web pinterest


Hem parlat de Facebook? Sí, clar en aquesta xarxa social també pots pujar les teves imatges en un àlbum però pensa que en aquesta xarxa es diuen moltes coses o sigui que si no vols atabalar el personal o si penses que les teves fotos poden quedar amagades entre tantes converses és millor que utilitzis un servei especialitzat en imatges.

Ara, si ets molt “modern”, deus pensar que ens hem deixat una xarxa especialitzada en imatges que està molt de moda: Instagram. Doncs ho hem fet expressament, perquè aquesta xarxa està pensada per utilitzar amb el mòbil (malgrat que Facebook la va comprar fa poc i ara també està integrada a aquesta xarxa i es pot consultar per la web) i això ho deixarem pel proper article: què fem amb les imatges del mòbil?

3. Passa’m les fotos i així les ajuntem totes

Aquesta és la opció per tots els que heu anat de viatge junts i després heu de trobar una data per fer un sopar i passar-vos les imatges. Doncs bé, ja no cal! Ara pots utilitzar serveis d’emmagatzematge al núvol i compartir amb qui vulguis les imatges, de manera que t’estalvies passar-te CD’s, o carregar USB amb imatges, i més tenint en compte que com cada cop en fem més a vegades aquests dispositius no tenen capacitat suficient (i això ho dic per experiència després de viatjar amb set persones a Sardenya.. imagineu.. vuit càmeres!)

WeTransfer i Dropbox són els principals serveis d’emmagatzematge. En els dos casos es tracta de pujar la carpeta amb les fotos i compartir-la amb els correus electrònics que vulguem. Les persones que hem triat podran descarregar-se la carpeta o les imatges que vulguin des del núvol al seu ordinador.

Els dos serveis són gratuïts. La principal diferència entre Wetransfer i Dropbox és que en el primer no cal registrar-se. Pots pujar fins a 2GB i les persones podran rebre el fitxer sense necessitat de registrar-se però l’inconvenient és que aquests arxius romanen de manera temporal en els servidors de WeTransfer i un cop passades dues setmanes s’autodestruiran com si fos una pel.li d’espies. En canvi, a Dropbox, un cop registrat, disposaràs d’un servidor al núvol amb una capacitat inicial de 4’5GB per emmagatzemar tot el que vulguis: imatges, documents, música... El pots utilitzar com a còpia de seguretat, d’aquesta manera si el teu ordinador deixa de funcionar pots conservar la informació que tens emmagatzemada al núvol. A més, també te’l pots instal.lar al mòbil i pots enviar-te arxius d’una banda a l’altra. És doncs una bona opció per tenir la informació que necessites sempre a mà.

Amb Dropbox pots compartir també enllaços amb les imatges que vulguis perquè les vegin els teus amics, però el més pràctic és compartir les carpetes amb els correus electrònics que indiquis i d’aquesta manera els teus amics podran descarregar-se totes les teves imatges sense problemes. Únicament s’hauran de registrar per poder-ho fer.


dropbox, web dropbox

I aquestes són les solucions presentades per la gran pregunta temuda. Ara que, ben pensat, potser t’agrada fer powerpoints! Bé, nosaltres no som ningú per dir-te que no ho has de fer però sí que et podem donar unes eines perquè deixis impressionats els teus amics i familiars al sopar perquè...existeix vida més enllà del Powerpoint!!!

T’has plantejat fer un vídeo amb música i imatges? Seria com un powerpoint però més fàcil de fer, i les diapos passen soles!! Existeixen diversos programes que amb unes senzilles instruccions ofereixen plantilles per poder fer el muntatge més xulo que veuran mai els teus amics. Abans de baixar-te cap programa, pots provar amb Windows Movie Maker si ets de Windows o Imovie si ets de Mac. Tots dos venen per defecte en ambdós sistemes. Només has d’importar la carpeta de fotos, triar una o vàries músiques i les plantilles...i endavant! Ja veuràs com deixaràs embadalit al personal!

Ara que si ets més modern i no tens Mac (ui.. doncs no sé jo si ets modern..) pots provar aquesta nova aplicació per Windows, Whip, que et permet fer també presentacions estil powerpoint amb música i imatges a partir de diferents plantilles. A banda, aquesta aplicació també és una xarxa social o sigui que després pots compartir la teva presentació amb altres usuaris de la plataforma.

Ah! I triïs el que triïs, no deixis de sopar amb els amics i familiars, i de viatjar!!


Altres publicacions de la secció Webs i Apps:
__________________________________________________________________________

La Mireia col·labora amb Quaderns de Bitàcola en la secció de WEBsAPPs, explicant les webs d'interès per al viatger: utilitats, consells, curiositats, aplicacions pel mòbil... Li encanta viatjar i és de les que planifica els viatges des de casa, amb una bona guia i internet per poder informar-se dels països que visita, triar els llocs on vol anar i reservar on anar a dormir. Qualsevol destinació la fa feliç però li agrada gaudir al màxim i veure quantes més coses millor, res de passar-se el dia a la platja! Encara no ha fet un “gran viatge” però somnia a anar a Austràlia.



T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

    24 de juny del 2013

    Entrevistes viatgeres: Mercè Milcamins


    El vincle que ens uneix amb la protagonista de la nostra nova entrevista és el món dels blocs, de fet podríem dir que va ser la nostra "padrina" a la blocosfera viatgera. A través d'ella vam començar a conèixer d'altres viatgers que escrivien les seves experiències i amb que teníem moltes coses en comú, la més important: l'estima pels viatges.

    La Mercè, la nostra entrevistada, és una dona intrèpida que ha estat en 55 països i ha conegut cultures molt diverses que, segons ella, l'han enriquit molt a nivell personal. Ara que té més temps intenta combinar el gust per viatjar amb el que més li agrada: ajudar als que no tenen la sort de viure en el primer món. En tots els seus viatges practica la solidaritat i la promulga, un valor poc de moda en l'actualitat i que sembla estar en extinció. I és que la Mercè és d'aquelles persones que emana passió i energia pel que fa i el que li agrada, d'aquelles persones que t'alegres de tenir la sort d'haver conegut.




    No li espanta res: ha visitat països tan poc turístics com Palestina, el Kurdistan iraquià o la República Democràtica del Congo. Ha volgut conèixer la dura realitat de molts llocs, alguns d'ells amb una història de genocidis recents com Cambodja o Ruanda. Àfrica és la seva gran passió i els últims païssos que ha visitat han estat Gàmbia i Senegal, on ha viscut grates experiències i -explica- sobretot ha rebut molt dels altres. Justament allà, la seva valentia l'ha portat a posar en marxa el seu últim projecte: crear l'ONG milcamins solidari, a la que us convidem a conèixer i col·laborar-hi.

    Podeu trobar els relats dels seus viatges en el el seu bloc Mil camins, tot i que ja us avisem que tan sols llegint una de les seves cròniques us hi quedareu enganxats. Les seves experiències són dignes de ser explicades en no un, sinó diversos llibres autobiogràfics. Nosaltres ja li hem dit, però de moment no ens fa cas... ens conformarem de moment amb aquesta entrevista.


    L'entrevista






    Perfil viatger


    Quants països has visitat? 55.
      Pes habitual de la teva motxilla? De 10 a 14 quilos, depenent si viatjo a un destí de fred i si porto botes de muntanya.

      El darrer viatge? Gàmbia i Senegal
        La propera destinació? Gàmbia un altre cop!

        El destí favorit (ciutat o país)? Síria.
          Un viatge somiat que et quedi pendent? Papúa Nova Guinea i Namíbia.
            Un racó especial aprop de casa? Qualsevol indret de l'Alt Empordà.
              Si poguessis fer un viatge en el temps, on aniries? Aniria a Palmira (Síria), en l'època romana, quan allà hi regnava l'Emperadriu Zenòbia i l'ajudaria a lluitar contra els romans.
                Música per escoltar mentre viatges? La música del dia a dia; la que m'envolta. Fins i tot el silenci d'un desert.
                  Una pel.lícula que et faci viatjar? "El cielo protector" de Bertolucci.



                    T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

                      17 de juny del 2013

                      Balenes i tortugues a les costes de Brasil


                      Qui conegui una mica l'Enric, sabrà de la seva passió pels animals. Bitxo que es mou, cap a allà que va. Si pot hi juga, si es deixa el toca i, si no, l'observa. Una afició que ens ha portat en els nostres viatges a jugar amb tigres a Tailàndia, anar a buscar anacondes a l'amazonia boliviana o a nedar amb tonyines a les costes tarragonines.

                      Aquesta afició va ser justament un dels motius que ens va fer decidir per les platges de Praia do Forte i no unes altres i és que, justament, el litoral de l'estat de Bahia és un dels millors llocs del continent americà per veure balenes i tortugues marines.




                      Cada any durant els mesos de setembre i octubre centenars de tortugues marines trien la sorra de les platges de Praia do Forte per pondre els seus ous. Exemplars de fins a quatre de espècies de les vuit existents al món s'arriben fins les costes brasileres per reproduir-se, algunes d'elles poden arribar a superar els dos metres de llargada (en el cas de les tortugues laud). Posteriorment, durant els primers mesos de l'any següent, les platges son literalment envaïdes per les petites cries que al sortir de l'ou instintivament es dirigeixen cap al mar per iniciar un nou cicle. Moments que esdevenen unes espectacles de la natura inoblidables per aquell que pot viure'ls en directe. No va ser el nostre cas, que no vam coincidir en l'època i ens vam haver de conformar amb la visita al centre de visitants del Projeto Tamar.




                      Si vas a Praia do Forte no pots deixar de visitar la seu nacional del Projeto Tamar, l'ambiciós projecte de protecció de tortugues marines del Brasil, i aprendre una mica més sobre la vida d'aquest animal i l'important paper que desenvolupa l'entitat en la seva preservació. Es calcula que cada temporada el projecte protegeix uns 14.000 nius i unes 650.000 tortuguetes però més enllà d'aquests números creiem que l'èxit de Tamar radica en la concienciació i relació que estableix amb les comunitats locals, incentivant que la cultura de la protecció substitueixi la de la depredació. Els mateixos pescadors que fa una anys mataven les tortugues a dia d'avui treballen pel projecte. La col·laboració mitjançant importants subvencions per part de grans empreses com Petrobras així com el reclam turístic que suposa el projecte per la zona completen l'èxit de la difícil fórmula que combina protecció del medi ambient i desenvolupament econòmic de la zona.

                      Al centre de visitants s'hi poden veure tortugues de diverses espècies i tamanys a més d'exemplars d'altres animals marins com estrelles de mar, crancs i algun tauró. Si no ha canviat la cosa, cada tarde a les cinc entre finals de desembre i mitjans de febrer s'efectua també l'alliberament de cries a la platja de just davant del centre.   


                       


                      L'altra gran experiència que podeu viure a les costes pròximes de Praia do Forte és l'avistament de balenes. Una activitat excitant però només apta per aquells que no es maregin a alta mar ;-)

                      Les costes del Brasil són zona de migració entre els mesos de juliol i setembre, on arriben des del sud de l'Atlàntic per reproduir-se. La reina de la zona és la balena geperuda o iubarta, un senyor bitxo que pot arribar a medir 15 metres i pesar 50 tones. Amb aquestes referències ja us podeu imaginar l'experiència que suposa veure de prop algun dels seus exemplars.

                      L'oferta d'opcions per anar a veure-les a alta mar és variada però per nosaltres la millor és fer-ho a través de l'Instituto Baleia Jubarte. Nosaltres així ho vam fer. Amb ells l'experiència va més enllà del simple avistament, és una forma de col·laborar amb aquesta ONG i, un detall important... la sortida té "garantia": si durant la sortida tens la mala sort de no veure cap balena, et donen l'opció de repetir al dia següent de forma gratuïta.




                      Previ a pujar al catamarà et donen una bona explicació sobre la vida d'aquests cetacis, les espècies de la zona, el seu cicle migratori i la seva delicada situació. Ja a bord, la navegació a alta mar també és més que una simple atracció turística. En realitat el que fas és acompanyar un grup de biòlegs i voluntaris de l'Instituto en la seva feina diària de recompte d'exemplars (que per cert es distingeixen per les marques i colors de la seva cua, una mena de empremtes dactilars que fan a cada exemplar únic).

                      Hem de remarcar però que l'experiència no és tan idíl·lica com pugui semblar si et toca mar moguda, com va ser el nostre cas. Els bots que donava l'embarcació a sobre les onades i que en un principi eren divertits, al cap d'una estona ja no feien gaire gràcia. Al cap de mitja hora de sortir i seguint els consells de la tripulació, tothom estava callat i mirant a l'horitzó per intentar evitar al màxim els efectes del ara amunt ara avall de les ones. Fins i tot una de les biòlogues va acabar vomitant. No cal donar més detalls.




                      Una bona estona després i ja amb l'esperança perduda de veure balenes (o potser és que amb el mareig se'ns va fer el temps molt llarg) apareix una balena unes desenes de metres més enllà. Un parell de tripulants criden: una balena! On, on? Tothom s'oblida de cop del mareig i corre a mirar cap a on senyalen.

                      La visió és increïble, mai havíem estat tan aprop d'un animal tan gran! La sensació és que triga molt en sortir a l'exterior, però quan surt desplega les seves aletes i tira un raig ben gran d'aigua cap amunt. Fa un so difícil de definir, una mena de xisclet molt agut amb el que es comunica amb d'altres exemplars. Quin espectacle, estem meravellats!

                      El que ens és més difícil és fer una foto en comptes d'estar mirant la balena (les imatges que us mostrem, no fan justícia). Després vam tenir la sort de veure dues més, i una d'elles amb la seva cria. Simplement, emocionant. A poc que pugueu viviu aquesta experiència, sigui a Praia do Forte o a a qualsevol altre lloc del món!





                      De Brasil hem publicat:

                       T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

                        10 de juny del 2013

                        Platges de somni a Praia do Forte


                        La nostra estada a Salvador de Bahia va ser tan agradable en tots els sentits que, quan va arribar el moment de marxar, no les teníem totes... i això que marxàvem a gaudir d'unes platges idíl·liques! Per sort va ser arribar a Praia do Forte, donar-nos la primera remullada i oblidar mooolt ràpidament de la ciutat ;-)

                        Praia do Forte és un petit poble de pescadors que queda a dos hores d'autobús al nord de Salvador. Tot i que a dia d'avui viu bàsicament del turisme, el lloc és molt tranquil i s'emplaça en un entorn idíl·lic. Manté intacta la seva petita església pintada de blanc i blau a peu de mar, molt típica dels pobles mariners, i no té més que dos o tres carrers (o almenys era així fa cinc anys!).



                        Val també a dir que no tot en aquesta zona és perfecte: ens adonem una vegada arribem, que a més del nostre resort (que es troba en enmig d'un parc natural), estan construint d'altres a tota velocitat. Ens preguntem com pot ser possible que això passi en una zona protegida, però el cop de talonari (i sobretot per a la construcció) està a l'ordre del dia al Brasil. L'economia turística del país està creixent molt ràpidament i els negocis d'aquest tipus són inversió segura. Així que potser a hores d'ara el que era un poblet encantador amb un turisme incipient es pot haver convertit en un destí massificat o si més no, hagi perdut part de la seva essència.





                        Mai abans havíem estat en un hotel tan luxós com el de Praia do Forte, i també era el primer -i de moment únic- cop que estàvem en un "tot inclòs". De vegades ens sentíem una mica fora de lloc però no parlarem pas malament del mètode de la polsereta, al final un s'hi acostuma. Ens entrava en el paquet oferta que havíem contractat i no anàvem pas a renunciar-hi, no? ;-)

                        A més, té les seves avantatges i és que la majoria de gent es quedava a la platja de just al davant de l'hotel per gaudir de la barra lliure. En canvi caminant només deu minuts tenies la platja per a tu solet i si no t'ho creus, mira la foto de sota. No és el paradís això?





                        No gaire lluny de Praia do Forte hi ha altres poblets on ja directament no s'hi troben turistes. En un d'ells hi ha la desembocadura d'un riu on les famílies hi van a passar el dia, sobretot els diumenges. Platges i palmeres es barregen amb paisatges molt més verds en només uns metres de distància. Pareu atenció: els xiringuitos posen les taules i cadires dins de l'aigua mateix per a que els clients estiguin ben fresquets. Això és vida!





                        Però Praia do Forte i rodalies no només són platges. Terra endins, a només uns centenars de metres de la sorra i les palmeres, la vegetació espessa ho envaeix tot. Curiosos per conèixer aquests paratges vam decidir llogar uns cavalls per recorre'ls.

                        L'aventura no va resultar ser tan idíl·lica com inicialment ens imaginàvem. Per una banda els genets -o sigui, nosaltres- no tenien gaire experiència en l'art eqüestre i per l'altra els cavalls no semblaven deixar-se portar tan fàcilment. Més que dirigir-los, el que fèiem era anar on i com ells volien: que corrien, agafa't fort per no caure; que volen entrar en malesa, baixa el cap no sigui que alguna branca et faci mal. Per acabar-ho de rematar, el "petit" rierol que havíem de travessar va resultar tenir una profunditat que va fer que l'aigua ens arribés fins als genolls. Entrar-hi va ser fàcil, sortir-ne no tant. No donarem més detalls sobre com va acabar la jornada... ;-)





                        Bé, no cal dir que finalment el fet de marxar de Salvador de Bahia no va ser un trauma ni molt menys, Praia do Forte és un lloc perfecte per relaxar-se, per gaudir de les seves platges i de la seva natura. Només esperem que la cobdícia dels poderosos que volen construir-hi hotels hagi estat abduida per la natura de l'indret i es mantingui tot el més verge possible!




                        En la propera entrada us explicarem més sobre la riquesa natural d'aquesta part del Brasil. Sabeu que les platges de Praia do Forte són lloc d'aniuament de tortugues marines? I que la seva costa és zona de migració de balenes? Per anar fent boca, si voleu doneu un cop d'ull al Projeto Tamar i al Instituto Baleia Jubarte. En uns dies, més.

                        Ah! I donant resposta a aquells que ens heu anat preguntant aquests dies sobre on i com vam trobar l'oferta de 420€ que us explicàvem l'altre dia i que ens va permetre fer aquest viatge: desgraciadament l'agència amb qui vam viatjar ja no existeix (si feia sempre aquestes ofertasses no ens estranya que fes fallida ;-). Però no hi ha mal que per bé no vingui, a dia d'avui també hi ha portals web que t'ofereixen paquets i hotels per viatjar a la platja a preus mooolt competitius. 

                        Fins la propera! ;-)


                        De Brasil hem publicat:

                         T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

                          5 de juny del 2013

                          El candomblé, una creença ben curiosa de Brasil


                          Les experiències i anècdotes enriqueixen dels viatges. Buscades o no, divertides o no, passen a formar part dels records i no pots evitar que se't dibuixi un somriure quan, passat el temps, les expliques a amics o família. Avui us explicarem una d'aquestes i és que a Salvador de Bahia vam viure una de les experiències més estranyes i "místiques" que hem tingut mai.

                          Tot va començar quan un bon dia descansant asseguts a les escales d'una de les esglésies del Pelourinho una dona se'ns va acostar i ens va donar conversa. Sense saber com ni perquè al cap d'una estona estàvem tenint una conversa teològica en catalano-portuguès. Ens va començar a parlar del camdomblé, una religió afrobrasilera de la que havíem llegit una mica i que va arribar al país amb els esclaus africans. Ens va explicar com cadascun dels sants i verges que havíem vist a l'esglèsia que teníem darrere nostre en realitat per a ells eren la representació d'un esperit, diguéssim, profà. O sigui que cada sant cristià tenia un equivalent a la seva religió i que si vèiem un afrobrasiler davant una imatge no tenia perquè estar resant al sant o santa que nosaltres coneixem. Evidentment això ens va picar la curiositat...

                          mujer brasil, salvador de bahia


                          Amb molta paciència la senyora ens va anar responent cadascuna de les nostres preguntes i ens introduí  també els orígens i culte d'aquesta (per nosaltres) estranya religió. Ens explicà que en l'època colonial els portuguesos obligaven a tots els nouvinguts a convertir-se al catolicisme i com, en aquestes circumstàncies, s'origina el candomblé de forma clandestina. A mitjans el segle XIX el govern brasiler va legalitzar la seva pràctica, tot i que els seus fidels sempre han estat perseguits per l'església i encara a dia d'avui les seves celebracions no estan ben vistes per determinades persones. No ens sobta que encara hagi gent que ho vegi amb reticències: pel que vam entendre en les cerimònies s'invoquen als "orixàs" o esperits que intercedeixen entre els humans i "Olorun" o "Oxala", el creador suprem. Cada orixà posseeix una personalitat i poders propis i estan relacionats amb els elements de la naturalesa, en les cerimònies és habitual que un orixà posseeixi de forma temporal a algun dels participants.

                          No sabem si per fer negoci o bé perquè realment volia fer-nos partíceps de la seva creença, ens va convidar a assistir a una d'aquestes cerimònies a canvi d'un petit "donatiu". L'acte se celebrava al vespre en una de les faveles de la ciutat, però segons ella no ens havíem de preocupar per la seguretat: aniríem acompanyats per d’una veïna de la zona que ens vindria a buscar. Com no podia ser d'altra forma, vam acceptar la invitació.


                           mujeres salvador de bahia


                          Al cap d'unes hores ja ens trobem en una furgoneta de camí a la celebració del candomblé, vestits totalment de blanc, tal i com ens havia demanat la senyora. No som els únics, ens acompanyen altres turistes que hem recollit en un parell d’hotels (comencem a pensar que això és una turistada). Quan entrem a la zona de les faveles el conductor apaga les llums de la furgoneta per passar inadvertits. Això no ens fa gaire gràcia.

                          Arribem i entrem dins d’una casa gran d'una sola planta. Només entrar ens divideixen per sexes: nois a una banda i noies a l'altra, i així serà durant les dues hores que dura la cerimònia. Ens fan seure en el terra la major part del temps.

                          Una mena de "sacerdot" ens dóna la benvinguda i fa els honors en una mena d'altar que queda a una alçada d’uns dos metres i on, enlloc d’espelmes, hi ha un gran bol i tota mena de coses inversemblants: ampolles de cervesa buides, ganivets, figuretes, etc. Unes congues comencen a sonar a un ritme monòton però incessant i els allà comencen a ballar donant voltes entorn de l’altar. Gira que gira al voltant d’aquell curiós altar a la vegada que el líder de la cerimònia comença a fumar un puro i a beure cervesa...

                          Al cap d’una bona estona apareix un altre senyor amb un pot que passeja per tota la sala i que desprèn un fum amb una olor molt característica: és maria! (!!!). El fum envaeix tota la sala, el ritme de la música va pujant i les voltes cada cop són més ràpides. Sembla que l’herba ajuda a entrar en estat de trànsit i comunicar-se amb els esperits. Amb aquest fum i amb tanta volta no ens estranya pas!

                          El del puro es treu la samarreta i es comença a donar cops sobre el seu pit nu i suat com un posés. Nosaltres ens mirem l’un a l’altre, cadascú en una punta de la sala, sense entendre de què va la història ni com acabarà però ja també una mica abduïts. No ens estranya que en moltes d'aquestes cerimònies acabin molts pel terra. Ai, ai, ai, on ens hem ficat...


                          mujeres brasil, ceremonia brasil


                          El senyor suat del puro (o bé l’esperit que el posseeix) s’acosta a la filera dels nois i el pitjor que ens temíem comença a passar: és l’hora d’interactuar. Mal lloc ha escollit l’Enric, que és el primer de la fila. El senyor mira fixament a l’Enric i li dóna un parell de crits que més que d’una persona sembla que siguin els grunys d’un ós. L’Enric, incrèdul i una mica acollonit, se’l mira sense saber ben bé com reaccionar. Acte seguit el senyor suat de tors nu li dóna un parell de cops al pit i li dóna una abraçada que per poc l’ofega. La Cèlia, a l’altra banda, no pot evitar que se li escapi el somriure... Un a un, el senyor ós va abraçant els nois de la filera que després de veure l’Enric ja saben el que han de fer.

                          De cop i volta, i interrompent tan magnífica representació, entra la guia que ens ha acompanyat a la casa amb cara de preocupació i dient a tothom que hem de marxar ja mateix. Són les 10 de la nit i és l'hora en que la policia marxa del barri, pel que sembla a partir d'aquesta hora és perillós que continuem allà. Els convidats abandonem els nostres llocs i ens encaminem cap a la porta però abans de poder travessar-la ens barren el pas un grup de dones que ens diuen que no podem marxar sense agafar la ofrena que ens ha de donar l'home que ha presidit la cerimònia.


                           ceremonia brasil


                          La nostra guia accepta i ja ens veus a tots desfent les nostres passes i fent cua davant l’altar. El mestre de cerimònies, que sembla que ja està més tranquil, puja a una escala i baixa el bol al voltant del qual durant un parell d’hores tota aquella gent havia estat donant voltes. Un a un passem per davant seu i ens dóna una grapada del seu contingut. Gran sorpresa la nostra quan és el nostre torn i veiem del que es tracta: són CRISPETES!!! (¿¿¿???).

                          No entenem res de res però encara menys quan, un cop a les nostres mans i disposats a menjar-les, el mestre ens diu que ens les hem de tirar per sobre del cap per purificar-nos (¿¿¿???). Tot i que després vam saber que allò era un fet comú i que realment la cosa anava així, no cal que us diguem que en aquell moment ens vam sentir com si fóssim les víctimes d'una càmera oculta o alguna cosa per l'estil. Vam marxar amb sensacions contradictòries: realitat o teatralització?

                          Us deixem amb un vídeo que hem trobat a internet per a que us feu una idea més aproximada del que vam viure. La propera entrada serà ja des de les platges de Praia do Forte, un dels paradisos naturals de Brasil. Fins la propera!






                          De Brasil hem publicat:

                           T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

                             
                            Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
                            cookie law