Les tribus del sud d'Etiòpia, una diversitat única

Versión en español

Després d'una intensa primera setmana de viatge en la que hem conegut els surma, desfem part del camí i tornem a dirigir-nos cap al sud rodejant la impenetrable vall de l'Omo. Durant aquesta segona setmana hem pogut comprovar la varietat de tribus diferents que hi habiten el sud d'Etiòpia. De sorpresa en sorpresa anem descobrint els hamer, els dorze, els arbore, els konso, els dassanech, els banna i els borana.

Sembla mentida que estant vivint a molt poca distància les unes de les altres hi hagi tanta diferència física i cultural entre elles. La llengua, la forma i materials dels seus habitatges i les cerimònies canvien substancialment cada cop que baixem del cotxe a conèixer un nou poblat. Entre ells no es barregen, més aviat són rivals que subsisteixen en l'àridesa del territori que habiten.

En un poblat surma.

A l'igual que en el territori surma som conscients d'estar observant un tipus de vida que s'està extingint i que en pocs anys quedarà en anècdota. Aquest cop però, aquesta sensació encara és més accentuada. Una carretera asfaltada comença també a obrir-se camí cap a la zona des d'Addis Ababa i, tot i no existir encara infraestructura turística, comencem a coincidir amb grups organitzats d'agències de turisme d'"aventura" i no són poques les ocasions en les que ens demanen propina per poder fer fotos.

Tenim la sensació que aviat aquests poblats es poden convertir en parcs temàtics i que segurament, si tornéssim en només quatre o cinc anys, el que veuríem seria ja seria totalment diferent. És un pensament egoista perquè voldríem que tot continués inalterat com ha estat des de fa anys i anys per a que el afortunat viatger que arribés a aquestes terres visqués experiències tan autèntiques com les que vam viure nosaltres amb els surma. Al cap i a la fi, aquesta carretera en teoria portarà el desenvolupament de la zona i la seva gent està totalment en el seu dret, encara que sigui a costa de perdre costums mil·lenaries.

En un poblat dassanech

En un poblat arbore

Deixem de banda aquestes reflexions i comencem a gaudir del moment. Som privilegiats d'haver arribat fins aquí i avui ho volem compartir amb vosaltres a través del blog. Durant els propers dies us explicarem una mica més sobre els hamer, els arbore i els dassanech, les tres ètnies que més ens van impressionar d'aquesta segona part del viatge pel sud d'Etiòpia. De moment, i per anar obrint boca, us deixem amb un vídeo que vam editar amb les millors imatges.




D'Etiòpia també hem escrit:

• La vall de l'Omo, memòries d'un viatge a Etiòpia
• Etiòpia, les tribus del sud
• Rostres d'Etiòpia
• Ètnies d'Etiòpia: els surma, el poble guerrer del sud d'Etiòpia
• El donga: la lluita el coratge i l'honor de la tribu surma
• El donga en acció
• Ètnies d'Etiòpia: els hamer, la tribu que va encendre el primer foc
• Ètnies d'Etiòpia: els dorze i les seves cases amb forma d'elefant
• Els cocodrils del llac Chamo i la tribu dels borana
• Ètnies d'Etiòpia: els arbore, un poble de pastors
• Ètnies d'Etiòpia: els dassanech 

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Africa , Etiopia , Gent del mon

El donga en acció

Versión en español

Diuen que una imatge val més que mil paraules...

Després de la bona acollida de la darreres dues entrades sobre els surma i el donga, recuperem un vídeo amb les millors imatges de la nostra visita a aquesta ètnia del sud d'Etiòpia. Un vídeo en el que podreu disfrutar de les millors fotografies i veure, com colofó final, les lluites del donga en acció.




En la propera entrada deixarem el territori i continuarem viatjant pel sud d'aquest magnífic país. Esperem que gaudiu del vídeo!

D'Etiòpia també hem escrit:

• La vall de l'Omo, memòries d'un viatge a Etiòpia
• Etiòpia, les tribus del sud
• Rostres d'Etiòpia
• Ètnies d'Etiòpia: els surma, el poble guerrer del sud d'Etiòpia
• El donga: la lluita el coratge i l'honor de la tribu surma
• Les tribus del sud d'Etiòpia, una diversitat única
• Ètnies d'Etiòpia: els hamer, la tribu que va encendre el primer foc
• Ètnies d'Etiòpia: els dorze i les seves cases amb forma d'elefant
• Els cocodrils del llac Chamo i la tribu dels borana
• Ètnies d'Etiòpia: els arbore, un poble de pastors
• Ètnies d'Etiòpia: els dassanech 

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Africa , Etiopia , Gent del mon

El donga: la lluita, el coratge i l'honor de la tribu surma

Versión en español

Durant el mes d'agost després de l'època de collites té lloc el donga, l'esdeveniment social més important del calendari surma. És una trobada entre els poblats de la zona, on els adolescents d'una i altra tribu han de demostrar la seva valentia lluitant per parelles amb bastons ben llargs. Es lluita per demostrar la seva valentia, per venjances personals i per guanyar a l'esposa. El vencedor obté l'estima del poblat al que representa, prestigi social i l'estima de les noies joves que ben atentes segueixen l'esdeveniment. Els participants, que poden arribar a ser més d'un centenar, lluiten per parelles i van quedant eliminats fins que queden només dos lluitadors, dels quals sortirà el vencedor del torneig.

(clica sobre les fotos per veure-les més grans)

Vam ser molt afortunats de poder assistir en l'esdeveniment. No té una data fixa i fins que no vam arribar a territori surma no vam saber que justament coincidia amb els dies de la nostra estada. Aquest fet, la dificultat d'arribar a la zona i la manca d'infrastructures fan que sigui un acte on els turistes es comptin amb els dits de les mans. En el nostre cas únicament vam coincidir set blancs entre les mil o dos mil persones que vam calcular que ens vam arribar a reunir allà: un fotògraf alemany de renom (Hans Silvester), una parella d'italians i nosaltres quatre. A més, segons hem pogut saber, des de l'any passat per qüestions de seguretat ja no es permet l'assistència d'estrangers a l'acte -i hem de dir que després del que hi vam viure no ens estranya gens que així sigui-.

Els esdeveniments d'aquesta cerimònia van variant amb el pas de les hores. La seva part més estètica però té lloc abans de la lluita: en el riu proper al poblat els homes surma, després de treure's la roba, es banyen i comencen a pintar el seu cos de color blanc amb pigments naturals: les pintures no tenen cap significat simbòlic en particular, però és un element distintiu que té per funció atreure l'atenció de les dones i intimidar els enemics en el combat posterior.

Més tard, a primera hora de la tarda, el públic es va reunint a l'explanada on tindrà lloc l'esdeveniment formant un cercle ben gran -en el seu centre es desenvoluparà el combat, cara a cara, a cops de pals, i per parelles-. Poc a poc diferents poblats van arribant a peu recorrent distàncies que poden arribar a ser de fins 40 km. Arriben de forma desafiant, proferint càntics i ballant danses pròpies, fent-se veure i mostrant pujat a espatlles el lluitador que els representarà i que defensarà el seu honor.

Acte seguit aquest busca un adversari: els lluitadors es miren, es desafien i lluiten. El combat pot arribar a ser duríssim. En moltes ocasions arriben a partir els pals amb què lluiten i, el que és pitjor, a fer-se ferides tan profundes que en els casos més greus poden acabar dessagnant-se. L'única protecció amb que compten els participants són una espècie de teixits cosits com a protectors de genolls, cames i cap; del tot insuficients per esmorteir els cops de bastó tan forts que s'arriben a donar.

No hi ha treva fins que un dels dos es rendeix, per fer-ho s'agenolla davant del seu oponent escenificant la derrota i la seva submissió davant el guanyador. En aquest moment de glòria un home armat del poblat del vencedor dispara un tret a l'aire amb el seu kalashnikof per celebrar-ho. No hi ha treva, uns instants després el noi que ha vençut ja està buscant un altre adversari per tornar a lluitar i continuar demostrant així la seva valentia.

A mesura que passen les hores, arriben més i més poblats que es van incorporant a la lluita. Veient l'escena en aquest moment, tot és caòtic. Més aviat sembla una batalla campal, on no se sap ben bé qui lluita amb qui, qui ha guanyat més vegades, ni qui s'incorpora en aquell moment a la lluita. Hi ha tanta gent que no sabem ni on ficar-nos quan se'ns apropen els lluitadors. Estem en el rovell de l'ou.

S'escolten trets en senyal de victòria a cada moment però ja ens hem acostumat a sentir-los després d'unes hores. Degut a les lluites s'ha aixecat molta pols en l'ambient i molesta als ulls. Els homes comencen a desvariar una mica degut a la ingesta d'una cervesa que fan ells mateixos i que van bevent sense pausa.

L'alcohol i l'estat d'exitació que provoca la violència de les lluites fa que la cosa es comenci a posar tensa... De cop i volta sentim diversos trets seguits i veiem molta gent corrent cap al bosc (sobretot dels dones que es troben als voltants mirant). Com no sabem què passa i continuen disparant, fem el mateix i correm tant com podem direcció al bosc. Però quina mala sort, quan ja som entre la vegetació ens trobem de cara a un grup de quatre homes que, espantats de que tothom vagi corrents cap a ells, han decidit apuntar-nos amb el seu kalashnikof! Sort que un home i una dóna ja d'una edat van agafar del braç a la Cèlia i ens van fer senyals per a que ens tiréssim al terra. De fet era la decisió més assenyada per prevenir una possible bala perduda. Només van ser uns moments, però us podem assegurar que el cor ens bategava com mai.

Més tard el Bartu -el noi que ens feia d'intèrpret- ens explica el motiu de l'enrenou. Pel que vam entendre s'havien trobat dos homes que se les tenien com a enemics i s'havien disparat uns trets. Rient ens diu també que no ha passat res... Ah, vaja! Doncs si això no és res, perquè corria tothom?!

Sent honestos, vam passar uns moments que no li desitjaríem a ningú...



D'Etiòpia també hem escrit:

• La vall de l'Omo, memòries d'un viatge a Etiòpia
• Etiòpia, les tribus del sud
• Rostres d'Etiòpia
• Ètnies d'Etiòpia: els surma, el poble guerrer del sud d'Etiòpia
• El donga en acció
• Les tribus del sud d'Etiòpia, una diversitat única
• Ètnies d'Etiòpia: els hamer, la tribu que va encendre el primer foc
• Ètnies d'Etiòpia: els dorze i les seves cases amb forma d'elefant
• Els cocodrils del llac Chamo i la tribu dels borana
• Ètnies d'Etiòpia: els arbore, un poble de pastors
• Ètnies d'Etiòpia: els dassanech 

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Africa , Etiopia , Gent del mon

Ètnies d'Etiòpia: els surma, el poble guerrer del sud d'Etiòpia

Versión en español

Viatjar al sud d’Etiòpia és fer un viatge en el temps per anar a veure, avui dia, allò que érem fa milers d’anys. Un viatge que et permet conèixer i viure un fragment d’Àfrica que encara existeix però que està desapareixent molt ràpidament.

Acompanyats pel Galdric i la Meri, amics i companys de fatigues amb qui ens hem anat fent viatgers, la nostra ruta pel sud del país va ser: Addis Abeba - Jimma - Mizan Teferri - Kibish - Arbaminch - Turmi - Jimma - Yabello - Awassa - Awash - Addis Ababa. Tres dies en un 4x4 var ser necessaris per arribar al nostre primer destí: la vall de l'Omo. Allà viuen ens surma (també anomenats suri), una de les tribus més aïllades d'Àfrica.

No és pas un viatge còmode: la carretera asfaltada es perd a només 60 km de la capital per deixar pas a una pista de terra que travessa el sudest del país i que en el darrer dia de ruta deixa d'existir per passar directament al camp a través. Bonys, salts sobtats, pols, calor... Pel camí trobar un allotjament bàsic amb dutxa d'aigua freda és un luxe i  la injera, el plat nacional del país, és converteix en pràcticament sempre l'única opció a l'hora de menjar. Un cop arribats a la zona surma evidentment ja no hi ha cap infrastructura.

Més d'una vegada vam pensar que el nostre cotxe ens deixaria tirats pel camí. Ja el primer dia vam descobrir que el nostre vehicle era especial: s'havia d'aparcar sempre de baixada perquè sinó no arrancava i tocava empènyer. Poc a poc li vam anar descobrint altres petits "detalls": la maneta per baixar el vidre d'una finestres i el comptaquilòmetres no funcionaven, i si es treia la clau del cotxe en marxa, aquest continuava engegat! Vam punxar una roda i vàries vegades el nostre conductor va fer invents amb algun filferro per arreglar coses del motor... En fi, anar en cotxe per Àfrica és una aventura constant per l'occidental (per ells és del tot normal). Ara, si et passa qualsevol cosa, tothom et ve a ajudar de seguida!

Creuàvem camp a través de la sabana quan, sense esperar-ho, se'ns va creuar per davant del cotxe una figura nua i esvelta a tota velocitat... Per fi havíem arribat a territori surma. Poc després ens trobàvem amb un grup i vam baixar del cotxe. La primera sensació va ser una barreja d'incredulitat, d'excitació i de temor a allò desconegut. Uns i altres ens miràvem atònits a la vegada que tímidament. En aquell moment encara no érem conscients de la magnitud de l'aventura que tot just acabava de començar...

Arribats al poblat el seu cap, l'Arbore, ve a rebren's i com bon amfitrió ens explica com funcionen les coses allà: per qualsevol cosa que vulguem fer li hem de dir a ell i, si li sembla correcte, ens ho aconsegueix (és el rei del mambo). Ens explica també que allà necessitarem una persona que vigili el campament per seguretat i tot seguit arriba un home amb un kalashnikov disposat a fer-nos de vigilant a la nit. Ens sobta però accedim, no sigui cas... Ens instal·lem a una tenda de campanya molt a prop del poblat, on hem muntat un fogonet que ens farà de cuina els propers dies. A partir d'ara ens haurem d'adaptar a la vida surma: dormir en el terra, cuina bàsica i prescindir durant uns dies d'una dutxa, què hi farem!

Durant els tres dies següents ens acompanyen l'Arbore i el Bartu (el nostre traductor) que ens van mostrant i explicant el dia a dia del poblat. Escenes que semblen extretes d'un altre món i a les que assistim perplexos.

Els surma són autèntics mestres en la pràctica del tatuatge, les escarificacions en les dones són símbol de bellesa i en els homes indiquen el nombre d’enemics o animals perillosos als que han donat mort. Així que quan vèiem un home amb moltes marques al cos no podíem deixar de pensar que és tot un guerrer. També tenim l'oportunitat de veure com fan un tatuatge a una dona surma al braç.

La pintura corporal és un altre dels trets distintius dels surma: dibuixos abstractes, similars a autèntiques obres d’art, adquireixen vida sobre els seus cossos. És admirable la gràcia amb la que es pot pintar la figura humana i l’elegància amb la que es possible exhibir-la.

Moltes dones surma llueixen uns plats labials tan grans que semblen voler esgarrar les seves boques entreobertes. Com més gran sigui el seu disc, més suculenta serà la dot matrimonial que haurà de pagar la família del nuvi en el moment de casar-se. Imagineu-vos quina dot devien tenir les dones de les fotos!

Un altre tret característic de la cultura surma és que de tant en tant complementen la seva dieta amb sang de vaca. L’aliment de la sang és un bon exemple de la relació que els surma mantenen amb la natura, Després de practicar una incisió en el coll de la vaca amb una fletxa, la sang comença a rajar. Posteriorment, tots en beuen. Diuen que la sang és molt rica en proteïnes i encara que ens van oferir, aquesta vegada no vam ser capaços de provar-la.

Poder conviure, encara que només hagi estat per uns dies, amb els surma ha estat una de les experiències més impactants que mai hem viscut. Però si hi ha un aspecte que ens va impresionar va ser presenciar una de les cerimònies més importants en la vida dels adoslescents surma: el donga. Us ho explicarem en la propera entrada...



D'Etiòpia també hem escrit:

• La vall de l'Omo, memòries d'un viatge a Etiòpia
• Etiòpia, les tribus del sud 
• Rostres d'Etiòpia
• El donga: la lluita el coratge i l'honor de la tribu surma
• El donga en acció
• Les tribus del sud d'Etiòpia, una diversitat única
• Ètnies d'Etiòpia: els hamer, la tribu que va encendre el primer foc
• Ètnies d'Etiòpia: els dorze i les seves cases amb forma d'elefant
• Els cocodrils del llac Chamo i la tribu dels borana
• Ètnies d'Etiòpia: els arbore, un poble de pastors
• Ètnies d'Etiòpia: els dassanech 

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Africa , Etiopia , Gent del mon

Rostres d'Etiòpia

Versión en español

Cada viatge és diferent però n'hi ha alguns que et marquen de forma especial i que signifiquen un parèntesi respecte a viatges anteriors. Per nosaltres, en aquesta selecta llista ocupa un lloc preferencial el viatge que a l'estiu del 2010 ens va portar per terres etíops: un destí singular, no gaire conegut i que ens va sorprendre molt gratament.

Etiòpia és un país de contrastos. El nord abasta un passat històric representat per les restes de castells (a Gondar, els únics d’Àfrica), esglésies excavades a la roca (Lalibela) i els vestigis del mític regne de Saba (Axum). L’est amaga paisatges agrestes de la terra dels Afar que tenen la seva màxima expressió en el desert del Danakil i el volcà Erta Ale (considerat el volcà en actiu més inaccessible del món). Però en mig d’un país tan singular, a cavall d’entre deserts inhàbils i fèrtils terres, entre muntanyes, selves i sabanes, és al sud on es guarda un dels secrets millors conservats d’aquesta nació: la seva diversitat ètnica. El viatger es queda perplex davant el fascinant món de les seves cultures, costums i vestimentes.

Havíem llegit llibres i vist documentals d'Etiòpia, però mai no t'acabes d'imaginar si no és amb els teus propis ulls que Etiòpia arribi a tenir tanta riquesa i que hi hagi una diferència tan abismal entre el nord i el sud, entre l'est i l'oest; i és que cada zona sembla pertànyer a uns països amb uns orígens i una cultura completament diferents. Aquesta diferència és tan palpable que inevitablement es tradueix també en una diferència física: segons el lloc d'origen la fisonomia, l'aspecte, el color de la pell i la indumentària varien completament.

Durant les properes setmanes us explicarem el nostre viatge. Avui, per anar fent boca, us hem volgut deixar una mostra d'aquesta diversitat amb una selecció de retrats de gent que vam anar coneixent pel camí.

D'Etiòpia també hem escrit:

• La vall de l'Omo, memòries d'un viatge a Etiòpia
• Etiòpia, les tribus dels sud
• Ètnies d'Etiòpia: els surma, el poble guerrer del sud d'Etiòpia
• El donga: la lluita el coratge i l'honor de la tribu surma
• El donga en acció
• Les tribus del sud d'Etiòpia, una diversitat única
• Ètnies d'Etiòpia: els hamer, la tribu que va encendre el primer foc
• Ètnies d'Etiòpia: els dorze i les seves cases amb forma d'elefant
• Els cocodrils del llac Chamo i la tribu dels borana
• Ètnies d'Etiòpia: els arbore, un poble de pastors
• Ètnies d'Etiòpia: els dassanech 

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Africa , Etiopia , Fotografia , Gent del mon