15 d’abril del 2013

Ètnies d'Etiòpia: els arbore, un poble de pastors


Per molts poblats que visitem, no perdrem la capacitat de sorpresa. És sorprenent com, en una distància relativament tan curta, poden habitar ètnies amb uns característiques físiques i costums tan diferents. Avui compartim amb vosaltres una altra mostra d'aquesta diversitat, avui viatgem fins a la terra del arbore.



Encara que depenguin en gran part dels recursos agrícoles per a la seva subsistència, els arbore es consideren un poble de pastors. Vaques, cabres i ovelles són la unitat de mesura de les seves transaccions econòmiques i constitueixen el capital de la dot matrimonial necessària per casar-se. De totes formes hem pogut constatar que la gent de les tribus no mengen gaire carn, més aviat en ocasions especials.




mujer mayor arbore


A diferència dels surma, les cases del arbore estan fetes de fusta: branques entrelligades cobertes de brossa seca conformen formes circulars que ens recorden als iglús. Poc plou en aquesta zona perquè pel que observem, aquests habitatges no tenen cap mena d'aïllant per l'aigua. A l'interior, només els béns més imprescindibles que d'altra banda es poden comptar amb els dits de les mans. En veure-ho, no podem deixar de pensar en el valor relatiu de les possessions de tot allò que els occidentals tenim a casa, de tot el que arribem a acumular i del que de tot plegat és realment indispensable... És un pensament que ens persegueix i que es repeteix en els nostres dies per Etiòpia.


niños arbore


Pocs són els homes que veiem en el poblat. Són dones i nens els que venen a rebre'ns i que encuriosits ens envolten regalant-nos somriures. Els homes, normalment de constitució prima però forts, són més esquerps i la majoria del temps se'l passen amb el ramat pasturant o bé xerrant en una bona ombra veient com van passant les hores del dia. La divisió de tasques per sexes és molt clara a l'Àfrica i, en la nostra opinió, són les dones les que s'emporten la pitjor part. Per posar-vos un exemple: són elles les que s'encarreguen d'anar a buscar l'aigua i de vegades aconseguir-la significa fer trajectes de kilòmetres.


home arbore


pueblo arbore


Però si hi ha una cosa que ens crida l'atenció són les seves pintures facials i complements. Alguns nens porten a la cara autèntiques obres d'art efímer, pintures increïblement al detall i fetes amb pigments de la pròpia terra on ens trobem. El sol és abrasador i tothom porta alguna complement per cobrir-se el cap, el més comú és un tros de tela lligat al voltant del front però en alguns casos aquest es transforma en un elegant turbant decorat amb una ploma. També és veritat que en d'altres casos el bon gust es deixa de banda i imperen més les qüestions pràctiques: el mateix recipient de carbassa que els serveix de bol a l'hora de menjar durant la resta del dia es converteix en un improvisat i útil barret. Visca la imaginació!


niño arbore


Les dones porten infinitat de collarets de vius colors. Pel que ens van explicar són l'evidència que una dona és més bella: quantes més joies portin a sobre i més llampants siguin, més maca és la dona!

I per acabar una darrera curiositat: enlloc d'un anell en aquest poblat és la faldilla la que delata l'estat civil de les dones. La de pell correspon a les solteres, mentre que la de roba es reserva només a les casades. A partir d'això, ja sabeu quines dones són solteres i quines casades d'aquesta entrada? ;-)


noies arbore




D'Etiòpia també hem escrit:


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

2 comentaris :

Aitor ha dit...

Sort de les dones que fan la major part de la feina!
Com sempre, gràcies!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Aitor! efectivament, les dones són les que més feina es carreguen, fins a tal punt que des de molt petites porten garrafes d'aigua de 15 litres a sobre!

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law