31 d’octubre del 2012

Estem preparant una de grossa...


T'agrada el cartell promocional del concurs que estem preparant?



Tenim un munt de coses per celebrar, i ho volem fer amb vosaltres. Últimament estem en ratxa: fa unes setmanes vam ser nomenats millor bloc personal de turisme i viatges del 2012 als Premis Blocs Catalunya i ara fa tot just uns dies hem repetit èxit als Premis C@ts. Qui ens ho anava a dir fa tan sols uns mesos quan estàvem donant la nostra volta al món que, un cop tornats a casa, el nostre diari de viatge rebés aquest reconeixement.

D'altra banda, si Quaderns de Bitàcola existeix i ha obtingut aquests premis és gràcies a vosaltres, aquells que ens seguiu arreu a través del bloc i ens doneu el vostre suport. I si a nosaltres hi ha una cosa que ens agrada, és compartir: estem d'enhorabona i ho volem celebrar amb vosaltres. Així doncs per què no la fem ben grossa?

En col·laboració amb Hotusa hotels, això serà possible! Què et sembla si aquest cop nosaltres ens quedem a casa i ets tu el que agafa la maleta i marxa? Et mola la idea? ;-)

26 d’octubre del 2012

Postals del món: Xina



La Xina mil·lenària, la Xina moderna, la Xina tradicional, la Xina cosmopolita, la Xina rural, la Xina comunista, la Xina capitalista... La Xina té mil i una cares i, tot i que és un país tan gran com Europa sencera, en les setmanes que hi hem estat hem pogut entreveure algunes de les seves facetes.

Beijing, Shangai, la Gran Muralla, els guerrens de Xi'an... i Yanshuo -recordant un viatge anterior-. Avui us presentem una selecció de les millors fotos de la Xina.
 
Un nou país que incorporem a les "Postals del món", l'apartat del bloc on anem publicant els àlbums amb les millors fotos dels nostres viatges.




I per la propera entrada, prepareu-vos: n'estem preparant una de grossa...
Estigueu alerta a les novetats! ;-)


21 d’octubre del 2012

Guilin i Yangshuo: la Xina més rural


No és el primer cop que anem a la Xina. Com ja vam explicar en el nostre relat de Beijing, ja havíem visitat la Xina fa tres anys. En el nostre primer contacte, un dels llocs que més ens va agradar pel seu paisatge i la seva gent van ser la zona de Guilin i Yangshuo, al sud del país. Avui no ens hem pogut estar de recordar aquells paissatges de pel·lícula i compartir-los amb vosaltres.



Malgrat ser una  població de 4,7 milions d’habitants, Guilin té una situació geogràfica privilegiada. La ciutat està situada a la riba del riu Li, en una zona de muntanyes cobertes de vegetació -gràcies al seu clima subtropical- que confereixen a la ciutat un carisma especial marcat per les formacions càrstiques. De bon matí vam agafar una furgoneta que ens va portar cap al riu Li i des d'allà vam començar a baixar lentament pel riu en una petita embarcació feta de canyes de bambú. El Li és un dels cursos d'aigua més singulars que hem vist mai: envoltat de muntanyes amb formes capritxoses, ple de bambús a la seva ribera i bous treballant els camps propers... Semblava que estàvem passant a formar part d’un quadre d’aquells que se solen veure quan vas a menjar a un restaurant xinès, aquella típica estampa bucòlica... Estàvem dins d’aquell paisatge idíl·lic i, tot i que encara estàvem mig dormits, no era pas cap somni!





Ara bé, el colofó del viatge va ser la nostra estada en una petit poblet de la zona, a uns kilòmetres de Yangshuo. Allotjats amb una família xinesa, ens vam trobar com a casa. En aquesta aldea les portes de les cases encara romanen obertes i pel carrer tothom et saluda amb un "hello!" o un "hi jao!". La gent era encantadora, lluny d’aquell caràcter fred que se sol trobar a les grans ciutats. Així que vam decidir donar una volta per les rodalies amb bicicleta, el transport més pràctic i típic d’allà: ens vam endinsar per aquells camps d’arròs i vam palpar la vida rural de la Xina, potser la més autèntica ara que cada vegada hi han més migracions cap a les ciutats i la gent s’està tornant cada vegada més cosmopolita. Sense cap mena de dubte la vida allà és més relaxada, amb menys preocupacions i amb una gent que es veu més contenta. Almenys aquesta és la impressió que vam tenir.






Durant la nostra estada, vam poder veure de prop escenes ben curioses. És el cas de la tècnica de pesca de la zona, en la que els pescadors deixen anar un cormorà lligat d'una corda per a que agafi els peixos amb el seu bec i, quan té la pressa, amb un cop sec li estiren del coll per a que no se l'empassi. Després, un cop recupertat l'ocell, el pescador obre el bec de l’animal i agafa el peix, encara viu. Sembla mentida l’astúcia d'aquests homes!

També vam anar al mercat local on ens va sorprendre trobar-hi, a part dels animals habituals, parades de gossos -la carn de gos allà és un àpat deliciós-. El mercat és un dels grans pilars de les relacions socials a la Xina rural: allà es troba tota la gent de la zona per comprar, vendre, fer petar la xerrada... però també per anar al dentista o al barber.







I com que volíem veure el paisatge en tota la seva magnitud, aquí ens vam permetre un petit luxe: un vol en globus per la zona. Increïble veure des de dalt tot allò que ja ens semblava impressionant des d’arran de terra. Una immensitat verdosa acapara la vista, un mar de muntanyes amb pics calcaris que fa que tinguem una sensació d’irrealitat. Massa bellesa de cop per els nostres ulls. Com pot ser possible que existeixin llocs tan, tan, tan...?





Tota una experiència! Per la sensació de llibertat que et dóna volar en globus, pels paratges que teníem als nostres peus i... pel petit ensurt de l'aterratge! I és que baixant i sense quasi ni adonar-nos, el nostre globus va topar amb una gran tanca publicitària.... de cop i volta ens vam veure literalment penjats d'aquella tanca!

Al cap d'una estona van aparèixer del no-res un munt d’homes que, estirant amb una corda el globus cap a ells, van aconseguir deslliurar-nos. Així doncs, tot va quedar en l'anècdota. ;-)



17 d’octubre del 2012

Triplet als Premis C@ts!!


No, no es tracta de cap déjà vu, ni se'ns ha anat la castanya repetint un post anteriorment escrit. Estem parlant d'uns altres premis i és que si fa deu dies els Quaderns de bitàcola eren premiats com el millor bloc personal de "Turisme i viatges" del 2012 als Premis Blocs Catalunya, ara hem estat reconeguts (i per triple partida) als Premis C@ts. La veritat, ni nosaltres mateixos ens ho acabem de creure!

 

Aquest diumenge es va celebrar la Gran gala virtual dels Premis C@ts 2012, uns premis de caràcter popular que tenen per objectiu donar a conèixer i reconèixer els millors blocs escrits en català de l'any. Uns premis creat pels propis blocaires.

Nosaltres estàvem nominats en tres categories: Bloc Revelació, Catalans al món i Aficions. La nostra sorpresa va ser que vam guanyar el 1er premi en cadasquna d'aquestes categories! Ja us podeu imaginar! Estem encara saltant d’alegria, és increïble!!!

La nit va ser emocionant i ens va fer especial il·lusió rebre el premi de mans dels presentadors de la gala, en el nostre cas: el Porquet, l'Assumpta i el Sr. Tinc, tots ells blocaires de renom. Hem de dir també que la competència era dura i que gràcies als C@ts hem descobert petites grans joies de la blocosfera catalana que a partir d'ara seguirem d'a prop. No els podem esmentar tots, però no volem deixar passar l'ocasió de recomanar els blocs amb els que vam compartir nervis a la final: Àtoms i lletres, Coses de Barcelona, Dietari de sensacions, El racó de sa lluna, Fent punyetes, BloGuejat, Coses de la vida, In varietate concordia, Tobuushi_blog, Adverbia, He omplert la banyera d'aigua freda, La línia de Wallace, The daily avalanche i El porquet de Sant Antoni (que a part de pujar a l'escenari per fer de presentador, també ho ha fet per recollir tres premis).

Des d’aquí agraïm a la organització dels Premis C@ts la seva iniciativa per difondre i promoure els blocs en llengua catalana i els felicitem per la gran acollida que han tingut des de l’any 2008. La Gala Virtual en directe va ser molt dinàmica i emocionant! Es nota que la blocosfera catalana està creixent i gaudeix de molt bona salut: el munt de blocaires escrivint comentaris mentre es desenvolupava la gala és un gran subidón!!!

Finalment volem recordar que reconeixements com aquests només s’aconsegueixen gràcies a vosaltres, els nostres lectors, que ens seguiu en els nostres viatges i que ens doneu el vostre suport. Així que, ja sabeu, aquests també són vostres!!!

MOLTES GRÀCIES!!!




14 d’octubre del 2012

La Gran Muralla xinesa, de llegendes va la cosa


"Qui no ha pujat a la gran muralla no és un home de veritat": aquesta és la famosa dita de Mao Zedong, potser més famosa que certa ja que, després d'haver estat a la muralla -per segona vegada- i tenint constància del que significa fer un recorregut d'unes quatre hores amb pujades que poden arribar a tenir una pendent de 70º, creiem que... "Qui ha pujat a la muralla no és un home de veritat, és un súper heroi". I ho diem sobretot pels més atrevits, els que pugen des dels peus de la muntanya sense fer ús del telefèric i amb una motxilla a l'esquena, que no és el nostre cas... Uf!!! Ens preguntem quina promesa hauran fet per realitzar tal proesa i quin estat mental s'ha de tenir per caminar d'aquesta manera, sobretot tenint en compte que la humitat de l'ambient pot arribar a fer esgotador el més mínim esforç.


gran muralla xinesa, muralla xina, muralla xinesa, gran muralla xina, mutianyu


Es diu que la Gran Muralla Xinesa és la construcció més gran creada pels humans, una afirmació fàcil de creure quan un llegeix que té 6.400 km. La seva construcció es va iniciar fa més de dos mil anys amb l'objectiu de protegir la Xina dels atacs dels veïns del nord (els mongols bàsicament). Diverses dinasties d'emperadors van dedicar grans esforços en a ampliar, millorar i reconstruir-la per defensar-se del possible atac, tot i que al final tanta muralla no va servir per complir amb el seu objectiu... Les tropes de Genguis Khan van travessar-la sense perdre ni un sol home: el suborn a uns quants sentinelles van ser suficient per superar tan magna obra i començar còmodament la invasió. La història sembla difícil de creure però és del tot certa, va ser així com van poder entrar i conquerir l'imperi xinès.

La Gran Muralla no sempre ha presentat l'aspecte que avui ofereix al visitant. En un primer moment estava feta de terra comprimida i segles més tard es va començar a fer ús de la pedra. Segons la llegenda, un altre dels materials que formen part del mur són els ossos dels treballadors que van morir durant la seva construcció, i és que cal dir que molts d'aquests treballaven en unes condicions de quasi esclavatge -es creu que durant els diversos segles que va durar la seva construcció hi van morir entre dos i tres milions d'homes-. El seu treball ha perdurat i va ser tant important que avui en dia la Gran Muralla és reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat i és una se les Set meravelles del món modern. Sobre la llegenda, hem de dir que nosaltres per allà no vam veure cap os. ;-)


gran muralla xinesa, muralla xina, muralla xinesa, gran muralla xina, mutianyu

gran muralla xinesa, muralla xina, muralla xinesa, gran muralla xina, mutianyu


La Muralla va restar oblidada durant un llarg període de temps en el que alguns dels seus trams van desaparèixer, conseqüència de les inclemències del temps o de l'acció del camperols que vivien als voltants i que reutilitzaven les seves pedres per construir les seves cases. No va ser fins fa tant sols unes dècades que el govern xinès va veure la potencialitat turística del monument i que va començar a reconstruir alguns trams. De fet, són en aquests més accessibles on avui dia hi arriba gran part del turisme, el que no vol dir que siguin una rèplica exacta de com van ser en un passat.

Nosaltres hem anat a la part de Mutianyu, a uns seixanta kilòmetres de Beijing i seguint en la nostra línia d'anar amb transport públic, hi hem anat amb un autobús local que ens ha deixat als peus de la muntanya (això sí, hem trigat 2 hores i mitja!). Allà hi ha un funicular per pujar-hi còmodament i un tobogan que dóna la possibilitat al visitant de baixar d'una manera més divertida. És curiós, però fins i tot en el lloc més recòndit i més difícil d'arribar de la muralla sempre hi ha algú per vendre't una ampolla d'aigua o una coca cola!


gran muralla xinesa, muralla xina, muralla xinesa, gran muralla xina, mutianyu

gran muralla xinesa, muralla xina, muralla xinesa, gran muralla xina, mutianyu


Hi ha una altra llegenda urbana que diu que la Gran Muralla és l'única construcció humana que es pot apreciar des de l'espai exterior. Tant és així que aquesta dada figurava als llibres de text de les escoles xineses fins que al 2003 Yang Liwei, el primer astronauta xinès, va haver de desmentir-ho al no aconseguir veure la muralla des de l'espai. Anys abans Neil Amstrong ja havia dit que ni ell ni els seus col.legues mai havien vist des de l'espai res semblant a la muralla xinesa. Per altra banda, un tal Jake Gard, als anys 80 va afirmar que va poder veure-la sense ajuda dels seus binocles des de l'òrbita d'un transbordador espacial. El fet és que la Muralla es pot veure des de una òrbita baixa de la Terra, igual que moltes altres construccions humanes, com poden ser autopistes o les vies fèrries, però no des de la Lluna. Bé, polèmiques apart, el que sí us podem assegurar és que per veure tota la construcció complerta t'has d'anar molt lluny! ;-)


gran muralla xinesa, muralla xina, muralla xinesa, gran muralla xina, mutianyu


11 d’octubre del 2012

Beijing, per fi visitem la Ciutat Prohibida!


I després de l'emoció i la ressaca dels Premis Blocs, reemprenem el relat del nostre viatge a Xina i Mongòlia!


Ja de tornada de Mongòlia, viatgem còmodament en el famós tren transmongolià, aquesta vegada sense l'estrès de la frontera ni la incertesa de saber si tindrem una plaça en el tren... A l’anada ja vam pagar la “novatada” amb el transport i el pas de la frontera, dos vegades no ens enganxen. Això sí que és relax!

Teníem ganes de retrobar-nos amb Beijing. Hi tornem després de tres anys d'haver-hi estat amb ganes de tornar a pasejar per la Gran Muralla -una de les construccions més espectaculars fetes mai per l’home-, per la imponent Plaça Tiananmen i els seus edificis governamentals, pels temples i els mercats... però sobretot teníem ganes -moltíssimes ganes- de veure la Ciutat Prohibida. Ja us vam explicar que l'altra vegada no vam poder visitar-la per autèntica mala sort: el Partit Comunista s’hi reuneix allà un cop cada quatre anys i justament va a coincidir amb el mateix dia que nosaltres teníem previst visitar-la... Ens vam quedar amb un pam de nas. En fi, coses que passen!

Com el primer cop, a l’arribada a Beijing ens rep una boira que acapara tota la ciutat i que serà permanent per a tota la nostra estada. Contaminació i la climatologia fan que sigui molt difícil veure el sol i la llum en aquestes condicions és realment empipadora per la vista, quasi no pots obrir els ulls. Però poc a poc ens acostumem a aquesta manera de mirar el món... Ahh! Ara entenem perquè els xinesos tenen els ulls ametllats!




Beijing va esdevenir ciutat gràcies als mongols. No deixa de ser curiós que justament un poble nòmada fundi una ciutat tan important, però tot té la seva lògica i és que Gengis Khan i els seus descendents van fracasar en l'intent de crear una capital en les seves terres d'orígen. Karakorum va ser el lloc inicialment triat per establir la capital de l'imperi en la seva època de màxima esplendor però no van aconseguir que els nòmades mongols canvièssin el seu estil de vida per fer-se sedentaris i viure en una "gran" ciutat. Cuaranta anys després, el nét del cabdill, va deixar-ho per impossible i va decidir traslladar la capital a l'actual Beijing. I aquí si que van triunfar! I és que només dos segles després, aquesta es va convertir en la ciutat més poblada del món: en el segle XV ja tenia un milió d'habitants! Avui, amb uns 20 milions d'habitants, és una de les ciutats més poblades de la Xina darrera de Shanghai, i pel seu aeroport hi passen uns 80 milions de passatgers a l'any, increïble!




Dues dinasties, la Qing i la Ming , han deixat la seva empremta a la Ciutat Prohibida de Beijing que, encara que en el seu moment la ciutat vetava l'entrada a tota persona que no formés part de la cort, avui en dia no està pas prohibit entrar-hi, al contrari: multitud de turistes majoritàriament xinesos la visiten cada dia amb l'objectiu de captar totes les instantànies possibles d'una de les icones més importants de la Xina. I és que la Ciutat Prohibida impressiona de veritat: grans sales i palaus molt ben restaurats se succeeixen un rere l'altre. Enormes places amb passeigs i balconades de marbre fan volar la imaginació, evocant l'època en que l'emperador feia alguna celebració solemne i es reunien milers de persones davant de tan majestuosos edificis. Per fi podem dir que hem estat a la Ciutat Prohibida... ja ens hem tret l'espina que teníem clavada des de fa tres anys!




La Plaça Tiananmen, és l'espai públic més gran del món i pot resultar una mica presumptuosa ja que es va concebre per projectar la grandiositat del Partit Comunista. Durant la Revolució Cultural, Mao hi presidia desfilades militars de fins un milió de persones. Aquí també es va donar l'últim adéu a Mao al 1976 i, tretze anys més tard, aquesta mateixa plaça ser l'escenari d'una massacre quan milers de persones es manifestaven pacíficament en favor de la democràcia, un dels capítols més foscos en la història que el govern comunista xinès va haver de pal·liar amb una bona neteja d'imatge per celebrar els Jocs Olímpics l'any 2008.

L'accés a la plaça està totalment controlat pel govern xinès, amb policia i màquines de raigs x que s'encarreguen de registrar bolsos i motxilles ens els passos obligatoris d'entrada. Hi han càmeres que vigilen qualsevol moviment sospitós d'esdevenir una manifestació o protesta, així que la sensació que un té quan entra a la plaça és la d'estar observat constantment. De totes maneres, hem pogut constatar una lleugera relaxació en les normes respecte a fa tres anys: abans no et deixaven seure en cap racó de la plaça (encara que no hi ha ni un banc per seure) i ara sí; També es poden trobar unes furgonetes que venen menjar i beguda (abans no hi eren) i han col·locat una pantalla gegant amb imatges canviants promocionant la ciutat, fet que li dóna un aire d'una mica més de modernitat.





Dins de la Plaça Tiananmen trobem el Mausoleu de Mao, on cada dia es forma una cua impressionant a les primeres hores del matí per visitar el cos embalsamat de Mao. Els militars t'ho deixen veure només uns segons i sense possibilitat de parar-te o fer fotos, no sigui el cas que la cua es pari i es formin aglomeracions... Així que aquesta és una de les atraccions turístiques que té la ciutat: un cos embalsamat per a immortalitzar i mantenir ben viva la figura del lider. També Lenin a Moscou i Ho Chi Minh a Hanoi tenen un mausoleu on es poden visitar els seus cossos. Sembla ser que és una tradició comunista... Ben curiosa...




El Temple del Cel, el Temple dels Lames i el Confuci són els més importants a Beijing, el primer era utilitzat per demanar bones collites als déus, el segon és el temple budista tibetà més important fora del Tibet i l'últim és el temple on va haver l'acadèmia de l'època dels emperadors, avui en dia convertit en un museu.





En ha agradat especialment perdre'ns pels hutong, carrerons de vivendes d'una planta i cases històriques amb patis que són una mostra del que va ser Beijing i que avui està desapareixent. Poc a poc aquests barris s'han anat destruint per fer edificis més alts, gratacels enormes i barris moderns que estan proliferant cada vegada més, perdent l'esència de les ciutats asiàtiques i esdevenint cop més occidental.




Molt més entretingut és el mercat nocturn, on es troben una àmplia gamma de menjars no aptes per als aprensius dels bitxos: escurçons, escarabats, cavallets de mar, serps, cucs de seda, cargols gegants... Tots fets a la brasa! Uuuummm! Tota una delícia! Voleu provar?





A la propera entrada visitarem la Gran Muralla, una altra de les gran icones del país. Sabeu quants kilòmetres té? Si l'encerteu, us convidem a un pintxo com els de la foto! ;-)


7 d’octubre del 2012

Guanyadors dels Premis Blocs Catalunya 2012


Aquest cap de setmana ha estat ben especial i és que no cada dia es rep un coneixement d'aquesta magnitud: Els Quaderns de bitàcola hem estat guardonats com a Millor bloc personal de turisme i viatges en català del 2012.



Quan vam començar mai haguéssim imaginat que Quaderns de Bitàcola, un bloc de viatges que va néixer de forma casolana amb l'única finalitat de mantenir el contacte amb amics i família, arribés a ser el guanyador en uns premis d’aquesta alçada. Qui ens ho anava a dir fa tan sols uns mesos quan estàvem voltant pel món que, un cop tornats a casa, el nostre diari de viatge rebés aquest reconeixement. Increïble!

Moltes gràcies! Moltíssimes gràcies a tots els que ens ens seguiu i ens heu donat el vostre suport. Gràcies a tots aquells que vàreu invertir uns minuts del vostre temps per votar-nos en la primera fase del concurs i ens vau fer finalistes. Tanmateix un bloc no és res sense els seus seguidors, així que volem agrair a tots els que ens heu llegit i donat el vostre suport, perquè tots vosaltres sou partícips d’aquest premi i els “responsables” que avui dia ho estiguem celebrant. Gràcies també al jurat que en la fase final va considerar que els Quaderns de bitàcola es mereixien aquest Premi. I enhorabona, enhorabona als altres guanyadors i a la Societat de Tecnologia i Coneixement (STIC) per l'organització i la iniciativa d'aquest Premi.

Enguany s'ha celebrat a la cinquena edició dels Premis Blocs i han estat tot un èxit de participació: s’han presentat més de 600 blocs i en la primera fase 16.000 internautes van triar els seus preferits,  fet que fa palesa la bona salut de la blocosfera catalana -un segment de la cultura internauta cada dia més prolífic-.




Fotos de STIC

El divendres es va celebrar al Tecnoparc de Reus la gala d'entrega de Premis. En cada categoria hi havien cinc finalistes entre els que el jurat havia de triar el guanyador tenint en compte criteris com el disseny, l'estructura, els continguts, la periodicitat i la interactivitat. A la cerimònia, categoria a categoria, s'anaven presentant els blocs finalistes i els guanyadors. Ja us podeu imaginar els nervis previs i l'alegria que ens va donar escoltar el nom del nostre bloc.








Sense cap mena de dubte, aquest premi ens motiva molt per continuar amb moltes més ganes aquest projecte. Podem dir que som molt afortunats, hem competit amb blocs de molta categoria i no volíem deixar de felicitar a tots els que han arribat a la final com nosaltres, en la categoria de bloc personal de Turisme i viatges, ja que sens dubte són tots blocs molt recomanables: Aficionats als senders, Històries del bus, Gorges de  la Garrotxa i Equipatge de mà. Menció especial per la Laura i el David, els creadors d'aquest darrer bloc, amb qui vam coincidir i compartir l'aperitiu posterior a l'entrega de premis.


Moltíssimes gràcies a tots! 



3 d’octubre del 2012

Postals del món: Mongòlia


Natura salvatge, paratges idíl·lics, paisatges infinits. Prats esteparis, dunes de sorra, volcans extingits, llacs i rius. Ramats de camells, cavalls semisalvatges cavalcant en llibertat. Famílies nòmades que viuen i es mouen al ritme de les necessitats dels seus animals. Escenes quotidianes sorprenents als ulls occidentals...

Si una cosa té Mongòlia és que és molt fotogènic. Les possibilitats que ofereix al viatger per fer fotografies són infinites. Després ja depèn de la destresa d'aquest per a que surtin millor o pitjor..

Avui us presentem una selecció de les fotos de Mongòlia. Un nou país que incorporem a les "Postals del món", l'apartat del bloc on anem publicant els àlbums amb les millors fotos dels nostres viatges.




I en la propera entrada... Beijing!

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law