26 de març del 2012

La volta al món en un clic de ratolí


Aquí teniu la ruta animada del nostre viatge. El vídeo resum de la que ha estat, a dia d'avui, l'experiència de les nostres vides.



(clicar sobre el títol de la imatge)

I per als que no teniu temps, us hem preparat una versió reduïda sense imatges (6 min). Clicar aquí per veure'l.

23 de març del 2012

Companys de viatge


Durant la volta al món hem tingut l'oportunitat de conèixer i compartir experiències amb persones que, d'una forma o altra, han passat a formar part també del record de la nostra aventura. Amb algunes d'elles segur que ens retrobarem algun dia!

Aquest és el petit àlbum de fotos dels nostres companys de viatge.


A Mandalay vam conèixer a quatre barcelonins: l’Andrea, el Xavi, 
la Clàudia i el Santi. Vam tornar a coincidir a Bagan i, amb els dos darrers, 
hem compartit el trekking a Kalaw i l’estada al llac Inle
Ens retrobem a Barcelona!



Què fan un suís (Frido), dos francesos (Mathieu i Cynthia), 
un israelià (Yoav),  un alemany (Michi) i dos catalans 
a casa d'un tailandès en ple triangle d'or? Doncs menjar pipes! 
Vam compartir la camioneta que ens va portar a Mae Salong i no ens vam separar fins 
a Chiang Mai. Amb el Mathieu i la Cynthia ens vam retrobar a Bangkok. 


Encara que no ho sembli, a Luang Prabang a part de menjar també 
vam visitar la ciutat. Altre cop per a taula vam coincidir amb 
dos espanyols, la Marisa i el Pepe. Que millor que la gastronomia 
per a petar la xerrada i conèixer gent!


 A Luang Prabang, en aquesta taula i per casualitat vam acabar seient junts 
una gironina (la Marta), un valencià (el Carlos), una gallega (la Suzy), 
una alemanya (la Ola) i dos catalans. Ens vam quedar els últims al restaurant 
(i això que només eren quarts d'onze). Una nit d'aquelles per a recordar!


Tornant de Sapa vam coincidir al tren amb dos vietnamites ben simpàtics.
Amb la My i el Tung el viatge cap a Hanoi se'ns va fer més curt.
Amb el "Uno" continuem fent amics.


 El Pablo, de Pamplona. Ens vam trobar en un autobús
i després vam pujar junts el Mekong travessant 
la frontera entre Vietnam i Cambotja.


 La Lisa i el Prit, anglesos i rodamons de vocació. 
Ja podeu veure on ens vam trobar. També estan donant la volta al món
però hi dediquen tot un any per fer-la. Quina sort!


L'Hosea i la Orelie davant dels Nabelchel bungalows a Malekula.
Ens vam sentir com a casa i junts vam riure molt.


La Frizou i el Jean Louis, francesos. Amb ells vam compartir
fatigues i emocions durant els dos dies de trekking al 
Mount Marum a l'illa d'Ambrym. En John va ser el
nostre guia. Vam acabar rebentats!


Sense l'ajuda de la Jenny el nostre periple per Vanuatu hagués 
estat molt més complicat. Ens vam allotjar en els seus 
bungalows de Tanna (Hotspring) i després ens va 
ajudar a preparar el nostre viatge a Ambrym i Malekula.


 El Raul i la Gabriela, argentins. Ens vam conèixer a les illes Fiji
concretament a l'illa de Nacula. Podem dir que, junts,
vam compartir uns dies al paradís.



 Amb el Paki i la Maria José, rapa nui i granadina.
Ens vam trobar casualment i els vam reconèixer: eren els del reportatge
Ens van mostrar la illa més autèntica.


La Katja (d'Alemanya), la Paola i l'Alex (de Xile), i el Massimo (d'Itàlia).
Amb ells vam navegar, ens vam divertir i ens vam marejar per la 
costa de la Patagònia xilena. Vam formar un gran grup!
Posteriorment ens vam retrobar amb Katja a Puerto Varas;
amb el Massimo vam visitar Chiloé i compartir cendres a Bariloche;
i l'Alex va ser el nostre gran anfitrió a Santiago.


El Marcos (de Vigo), l'Aine, la Louise i la Nora (irlandeses).
El viatge a través del salar d'Uyuni i els llacs del sud de Bolívia
va ser molt més divertit amb ells. Memorables les partides nocturnes
de "Uno". Dies després vam compartir parrillada a Salta amb el Marcos.


El George i la Jana (txecs), el Daniel i la Frederika (alemanys) i dues irlandeses
més van ser els nostres companys a la pampa de l'amazònia boliviana.
A la foto, tapant-nos d'una bona tormenta a dins de la canoa.


De dreta a esquerra: el Nati, l'Avishag (israelians) i l'Amy (anglesa).
Amb ells vam suar la samarreta a la selva de l'amazònia boliviana.
Ens va fer molta il·lusió retrobar-nos de casualitat amb el Nati
i l'Avi dos setmanes després a San Pedro d'Atacama (Xile).
Posteriorment hem compartit bons moments a Salta i Puerto Iguazú


El Gerard i la Lourdes, de Barcelona. Vam compartir cinc grans dies 
i junts vam anar des d'Amantaní fins a La Paz. Segur que ens
retrobem a Barcelona. Uns grans atletes!



 El Ricardo i la Francisca. Ens van acollir a casa seva com dos més
de la seva família, a l'illa d'Amantaní del llac Titicaca

 
 El "Puma" i la Camila, ell peruà i ella sueca. Amb ells vam compartir 
bons moments a l'hostal "Los Andes de San Blas" durant la nostra estada a Cuzco.


19 de març del 2012

II Congrés de bloggers volta al món, t'ho perdràs?


Ja tenim aquí el II Congrés de bloggers volta al món!

Persones que ho van deixar tot per viatjar pel món durant un llarg període de temps, fent realitat els seus somnis, explicaran les seves experiències el dia  12 de maig (atenció al canvi de data). Nosaltres hi anirem i hi explicarem les nostres aventures a Vanuatu. I tu... t'ho perdràs?

Qui s'apunta?


Clica aquí per apuntar-t’hi i aquí per veure l’esdeveniment al Facebook.




Avís a navegants:
Viatjar és una activitat altament addictiva i aquest congrés pot incitar a iniciar-se en viatges de llarga durada. Si t'estàs plantejant marxar per una temporadeta i encara no t'has acabat de decidir, t'avisem per endavant que si hi assisteixes marxaràs segur. T'assegurem que no te'n penediràs, però nosaltres no ens fem responsables de les conseqüències... ;-)

15 de març del 2012

La volta al món en números i altres curiositats


Dos cents dies de viatge donen per molt. Us deixem algunes xifres que donen una idea de la magnitud d’una aventura com aquesta:

Països:
  • Països visitats: 19 de quatre continents. Set d'Amèrica, quatre d'Oceania, set d'Àsia i un d'Europa.
  • País on hem estat més dies: Argentina, 21 dies.
  • País on hem estat menys temps: Brasil i al Paraguai, 1 dia. Només vam entrar a passar-hi unes hores. Al primer per veure les cascades d’Iguaçu des de la vessant brasilera i al Paraguai per visitar Ciudad del Este. En tots dos casos hi vam anar des de Puerto Iguazú (Argentina) en un trajecte de menys d’una hora de bus.
  • El país més petit: Singapur, una ciutat-estat que amb 707 km2, té una superfície similar a la de la Vall d'Aran.
  • El país més nou: Vanuatu, independent des de 1980.

Transport:
  • Per aire:  Hem agafat 37 avions en els que ens hi hem passat un total 110 hores de vol. Les 13 hores i els 9.647 km que separen Santiago de Xile i Auckland (Nova Zelanda) van ser el trajecte més llarg.
  • Per terra: Fins a 393 hores hem estat desplaçant-nos per terra ferma! Hem viatjat en tots els vehicles terrestres imaginables però les 257 hores que hem passat en 62 trajectes d'autobús que hem fet, s'emporten la palma. Al nord de Tailàndia vam arribar a anar 19 persones en una camioneta amb una capacitat "màxima" per a vuit persones.
  • Per aigua: 199 hores navegant per rius, mars i oceans en 40 barques, vaixells i canoes diferents. El  trajecte de 4 dies per la costa xilena, el viatge més llarg. La barca que ens va portar a l'illa de Mana (Fiji), l'embarcació on pitjor ho vam passar. 
    En total han estat 702 hores de viatge, equivalents a 29 dies i mig. Gairebé un mes sencer!

Taxi de tracció animal, a Myanmar.

Fronteres:
  • Segells al passaport: 54, Només a Argentina hi vam passar 12 controls fronterers (6 d'entrada al país i 6 de sortida a/des dels països limítrofs).
  • Visats: un total de 5. Dos sol·licitats a través d’internet (Austràlia i Vietnam), un presencialment a través de l’ambaixada (Myanmar) i dos directament a l’arribar a la frontera (Laos i Cambotja). El més curiós el de Vietnam, el vam sol·licitar a través d’un intermediari que ens va acabar enviant una carta escanejada amb una mena de permís oficial per a fer negocis al país.
  • Béns incautats: un tomàquet i una ceba, a l'entrada a Nova Zelanda. Allà també ens van fer treure les botes de muntanya, se les van emportar i ens les van tornar netes. A l'entrar a Singapur no ens van prendre res però si portes xiclets cal declarar-los (al país està prohibida la seva venda i importació).
  • La frontera que més ens va fer patir: el pas entre Perú i Bolívia. Les oficines d'un i altre país estan en un descampat separades per uns 200 m i vam arribar minuts abans que tanquessin. Ens va tocar córrer amb les motxilles (a 4.000 m d'alçada) i ens va anar la cosa de segons. Vam témer quedar-nos la nit en terra de ningú, sense poder entrar a Bolívia ni tornar a Perú.

Entrada al pas fronterer antre Vietnam i Cambotja, al riu Mekong.

Allotjament:
  • Allotjaments diferents: Hem dormit en 76 hotels, hostals, albergs, refugis, apartaments i cases particulars. També hem dormit en una carabana, en tenda de campanya i directament amb el sac de dormir sota les estrelles.
  • L'hostal més barat: a Mae Salong (Tailàndia) vam pagar 100 baths (al canvi 2,5 €) per una habitació doble.
  • L'allotjament més car: el International Youth Hostel d'Ayers Rock (Austràlia) on vam pagar 83 AU$ (uns 65€) per dos llits en una habitació compartida.
  • L'allotjament més curiós on hem dormit: L'hotel de sal de San Juan al desert d'Uyuni (Bolívia)


Gastronomia:
  • On hem cuinat més: A Austràlia. Poques vegades vam anar de restaurant, se'ns escapaven de pressupost.
  • On millor es menja: Ens quedem amb la carn argentina i el marisc xilè.
  • El sopar més barat: En una paradeta de carrer a Yangon, un plat de pasta per 300 kyats (uns 0,30 €).
  • La cosa més curiosa que hem menjat: Cuy, un rosegador a mig camí entre la rata i el conillet d'Índies, molt típic del Perú. Amb el gos del Vietnam no ens vam atrevir...

Deliciós cuy al forn.

    10 de març del 2012

    La gran final


    Dies de sang, suor i llàgrimes. Anys d'entrenament i preparació per a arribar a aquest moment. Un estadi, sis competidors i un únic objectiu: la victòria. Ja està aquí el vídeo de la gran final!

    Una setmaneta a la platja pot donar per molt i nosaltres hem aprofitat per a triar el guanyador del concurs de febrer d'una forma diferent... Hem tardat però ha valgut la pena: us presentem el vídeo de la gran final! Només un petit detall: els atletes són crancs, concretament bernats ermitans...




    Felicitats al guanyador i gràcies a la resta per la seva participació.
    Per cert, efectivament el que s'amagava darrere de la foto del concurs era el cap d'un monjo budista.

    Fins la propera!

     
    Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
    cookie law